A l'editor Jordi Raventós no li preocupa gaire en quina secció ubiquen les llibreries els tres primers títols de Baluard, la col·lecció d'Adesiara que veu la llum per donar vida als clàssics juvenils entesos «en un sentit ampli». Si un lector vol comprar La cabana de l'oncle Tom, ha d'anar als prestatges de narrativa o a l'apartat de les novel·les per als joves? «Busca lectors de més de trenta anys o de menys?», es pregunta el crític Sam Abrams sobre el nou projecte del segell de Martorell. La resposta és que els vol tots.

«No hem fet unes traduccions adaptades als joves», avisa Raventós i, contundent, afirma que «els llibres no s'adapten, i si un noi no entén una paraula ... els diccionaris no mosseguen, com deia Joan Solà». Amb aquest esperit neix la col·lecció que s'inicia amb La vida i els fets d'en Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres; El gran Meaulnes, d'Alain-Fournier i traducció de Lídia Anoll, a més de l'esmentada obra de l'autora nord-americana Harriet Beecher Stowe, que Alba Dedeu ha traslladat al català. «Les poden llegir tant els joves com els adults», emfatitza Raventós.

« La vida d'en Justí Tant-se-val és un dels grans llibres de Folch i Torres, una obra que va ser important per a dues generacions de lectors i que ara no coneix ningú», explica l'editor d'una novel·la que data del 1929, «però avui en dia era totalment introbable». Glosant les seves virtuts, Sam Abrams assegura que «a un jove lector li ensenya a llegir, perquè està molt ben escrita», i destaca que «és una ficció que ens parla de l'honradesa, l'esforç, la sinceritat, l'astúcia, la saviesa, la intel·ligència, el coratge...». A més, «s'ambienta en la revolució francesa, un fet històric que no és gens aliè a la situació actual de Catalunya.

Una traducció completa

«No teníem cap traducció sencera de La cabana de l'oncle Tom», indica Raventós. Un forat en la literatura traduïda al català que ha esmenat Adesiara amb la traducció d'Alba Dedeu. «Per què se l'ha deixat de banda?», es qüestiona l'autora sobre una obra publicada el 1851: «Crec que pel fet que tracta l'esclavitud des d'una perspectiva cristiana. L'oncle Tom és honest, just i dòcil davant de la injustícia, que són virtuts cristianes. Però els moviments d'emancipació dels drets civils dels afroamericans van tenir un vessant violent». Dedeu afegeix que «l'autora estava indignada perquè l'església no protestava pel que passava».

Situant l'obra en el seu context, Abrams explica que Harriet Beecher Stowe va ser «la primera gran escriptora professional que hi va haver als Estats Units, juntament amb dues autores com Margaret Fuller i Louise May Alcott». L'escriptora de La cabana de l'oncle Tom «va tenir set fills, el seu home es va morir i es va professionalitzar», apunta Abrams.

«La novel·la mereix estar en la llista de grans obres que van sortir a la miraculosa dècada dels anys 50 del segle XIX: La lletra escarlata (1850), de Nathaniel Hawthorne; Moby Dick (1851), de Herman Melville; Walden (1854), de Henry David Thoreau; i Fulles d'herba (1855), de Walt Whitman», anota Abrams. «En menys d'un any, va vendre 300.000 exemplars, en un país, els Estats Units, que aleshores tenia una població de 29 milions de persones», afegeix.

Alba Dedeu és del parer que «estem davant d'una novel·la molt ben feta, on l'escriptora preval per sobre de l'activista abolicionista». Alhora de fer la traducció, un dels grans reptes va ser «el fet que cada personatge parla d'una manera diferent. Per exemple, per als personatges negres he fet servir un català col·loquial, ja que es tracta de persones humils, que no han estudiat».

Un títol emblemàtic a França

D' El gran Meaulnes, una novel·la que Le Monde va situar en el novè lloc quan a final del segle XX va fer balanç de la millor literatura de la centúria, hi havia la traducció que va dur a terme Maria Aurèlia Capmany «fa més de cinquanta anys». Des d'aleshores, i fins a la traducció de Lídia Anoll, res més.

«Aquesta va ser la primera i l'última novel·la d'Alain-Fournier», pseudònim d'Henri-Alban Fournier», explica Anoll, ja que va morir al front de la Primera Guerra Mundial poc abans de complir els 28 anys. «Estem davant d'un llibre que aborda la complexitat de les relacions humanes i es pregunta quantes coses ens enduem a la tomba sense haver-les dit mai».

Per valorar la categoria d' El gran Meaulnes, Sam Abrams explica una anècdota del gran escriptor britànic Julian Barnes: «Un dia va publicar un article a The Guardian en què explicava que, quan va agafar la novel·la d'Alain-Fournier, va pensar que li cauria de les mans. Però la seva sorpresa va ser que això no va passar».

I encara anota dues dades més: «Entre les influències que va exercir El gran Meaulnes, hem de citar la d' El gran Gatsby, d'Scott Fitzgerald. D'altra banda, l'escriptor John Fowles va afirmar que és la novel·la amb protagonista adolescent més important de la literatura europea». Per al lector jove, segons el crític, «és una novel·la apassionant perquè tracta els temes que li interessen, els ritus de passar a fer-se gran».

Amb els títols de Beecher Stowe, Folch i Torres i Alain-Fournier, Adesiara desplega un nou ventall de la millor literatura de tots els temps. Com ja va afirmar recentment amb motiu de la publicació de la Ilíada traduïda per Montser-rat Ros, la presència dels llibres que proposa Baluard és «un signe de normalitat cultural». Una normalitat a la qual estan contribuint poderosament tot un seguit de segells independents sorgits al país en l'última dècada.