Hi havia una particular actitud combativa en Maria Isabel Sánchez Vegara quan se li va ocórrer que el mercat del llibre infantil necessitava alguna cosa més que la Blancaneus i la Ventafocs esperant el petó o la sabata de torn. Models, faltaven models en els contes, perquè en la història, encara que amagades i de vegades gens reconegudes, per poc que et posessis a buscar, els exemples es multiplicaven. Així que, per què no convertir les històries d'aquestes dones que van lluitar en l'activisme, la política, l'art o la ciència en aquests contes?
Així va néixer Petita & Gran -Pequeña & Grande en castellà -, una col·lecció del segell barceloní Alba Editorial, del grup Prensa Ibérica, que ha seduït el mercat internacional i ha superat els 2 milions d'exemplars venuts a tot el món, amb traduccions a 25 països, entre els quals hi ha llocs tan poc usuals per a una col·lecció que reivindica el paper de la dona en la història com Azerbaidjan, Turquia, Emirats Àrabs, el Mar-roc, Kuwait i Qatar. I fa poc ha sortit també a la Xina.
Es podria dir que Sánchez Vegara és una espècie de showrunner (ja saben, aquests guionistes i productors que doten d'unitat una sèrie televisiva). Ella tria els personatges, escriu els textos i busca els il·lustradors, que es repeteixen poques vegades. El curiós és que, obrant d'aquesta manera, com és que les encantadores i ja icòniques portades en una primera i precipitada mirada semblarien obra d'un mateix dibuixant? Perquè la showrunner vetlla per aquesta coherència i això és una cosa que afecta directament (de manera positiva) a tota la seva feina: «Els dono la pauta, marquem moments i proporcions i al final tot queda homogeni».
Eclosió feminista
Fa cinc anys que la col·lecció va començar a caminar i, des de llavors fins ara han passat moltes coses per a les dones: el #MeToo, la força inesperada dels últims 8 de març, l'eclosió del poder de la dona al centre del discurs social... Així que Petita & Gran, que va saber detectar en l'ambient aquesta efervescència fins i tot abans que esclatés, es va connectar directament amb la realitat. «Quan vam començar la col·lecció -explica la seva creadora-, vaig visitar la Fira del Llibre Infantil i Juvenil de Bolonya i vaig quedar impressionada davant d'aquell enorme aparador, però immediatament em vaig animar molt perquè vaig detectar que allà no hi havia llibres com els meus», assenyala ufanosa.
La desfilada va començar amb una Coco Chanel paradigmàtica. «Acabava de llegir una biografia sobre la seva vida -explica Sánchez Vegara-i em semblava que reunia tot el que jo volia dir amb aquesta col·lecció, tota la seva simbologia. La dona moderna neix amb ella, va ser la primera a posar-se pantalons... Després van venir gairebé de forma natural Frida Kahlo i Audrey Hepburn. En realitat, no deixaven de ser les dones que m'hagués agradat conèixer quan jo era petita».
I, a més, en general, solen ser figures contemporànies i assimilades per la cultura pop, en un joc en el qual la molt intel·lectual Simone de Beauvoir pot compartir prestatgeria amb Carmen Amaya. «M'agrada que la col·lecció reflecteixi com li va anar al segle XX». I aquí hi ha la dama de la novel·la negra Agatha Christie, la científica Marie Curie, la pionera de l'aviació Amelia Earhart, la primatòloga Dian Fossey, la jazzwoman Ella Fitzgerald, la pintora Geòrgia O'Keeffe, l'educadora Maria Montessori o Rosa Parks. L'activista afroamericana ha estat, fins al moment, l'última a aparèixer en la col·lecció.
«A vegades busco un cert contrast entre el que s'espera dels personatges i els seus il·lustradors. En el cas de Kahlo, que es va retratar tant a si mateixa i avui resulta una mica gastada, vaig buscar una il·lustradora de Malàisia, Gee Fan Eng. Però, en general, m'inclino per una certa complicitat», explica l'autora: «respecte a Anna Frank, que té una línia una mica més severa i realista, vaig trobar a Sveta Dorosheva, d'origen ucraïnès i que viu a Israel ». Explicar la història d'una nena que va morir en un camp de concentració als més petits no és una tasca gens senzilla, com s'ha pogut veure al llarg de la història de la literatura. És una bona mostra de com la col·lecció no defuig els aspectes més vidriosos. «En els meus llibres els personatges no moren, però deixen algunes pistes perquè els pares decideixin fins on volen portar l'explicació», assegura, contundent, la seva creadora.
No s'amaguen les coses més difícils d'explicar sota la catifa a Petita & Gran. Gloria Fuertes té una núvia. Lucy Maud Montgomery, l'autora del clàssic Ana, la de les teules verdes, perd els seus pares i es veu obligada a viure amb els seus avis, que la tracten malament. Frida Kahlo pateix un sagnant accident. «Jo no volia que el resultat fos una mena de Viquipèdia per a nens, sinó un veritable conte», afirma Sánchez Vegara. Malgrat això, tots els volums inclouen un epíleg amb dades biogràfiques i fotografies per mostrar als petits que aquells personatges van existir de veritat. «Perquè molts no s'ho creien», afegeix.
No només per a elles
La col·lecció va néixer pensant en les nenes, però, evidentment, i aquest és el seu valor, no està dirigida només a elles. Els títols 17 i 18 van suposar una gran novetat amb l'aparició de determinades figures masculines com Muhammad Ali i Stephen Hawking. «La idea és que les dones hem estat encasellades en rols molt concrets, però als homes els ha passat el mateix», apunta l'escriptora.
Aquesta és la gens oculta intenció de l'últim llibre de la sèrie dedicat al ballarí Rudolf Nuréyev, que en el relat descobreix que no hi ha coses de nen o de nena perquè, com postil·la l'autora, «no a tots els nens els agraden els camions o el futbol». Hi ha molta feina a fer encara perquè, conta Sánchez Vegara, algunes nenes s'han pres la inclusió dels nois com una traïció i alguns nens només han començat a llegir la sèrie quan han sortit aquests volums.
De moment, el projecte que tan bona recepció ha tingut no fa més que créixer. Als Estats Units ja estan demanant figures concretes com és el cas de Dolly Parton, mentre que a Alemanya sol·liciten a la filòsofa Hannah Arendt i la coreògrafa Pina Bausch, cosa que ha obligat l'autora a escriure els textos originalment en anglès. Incansable, prepara dos títols al mes i calcula que al 2020 hi haurà més de 50 títols al mercat. Una xifra que parla per si sola de la seva implicació en el projecte. I al setembre s'hi sumaran les samarretes. De Chanel? No, de Chanel no perquè els drets estan molt protegits. Però sí, Amelia Earhart i Marie Curie.
El fenomen editorial està servit i ha arribat per quedar-s'hi. Probablement, l'autora tornarà a la fira de Bolonya però ara trepitjarà encara més fort que quan es va adonar que la seva idea no la tenia ningú.
