Els llibres ens han acompanyat fidelment a la platja i a la munta-nya i s'han ficat a les maletes dels nostres viatges, però la màquina de la curiositat mai en té prou i encara menys la indústria editorial, que per a la rentrée d'aquest any ve alimentada pels millors noms.

Lectures addictives

Per a aquells que aspiren que el llibre tingui, almenys, el mateix poder de seducció que una sèrie televisiva, el millor és apostar per La cara nord del cor (Columna/ Destino) de Dolores Redondo, una preqüela de la famosa Trilogia de Baztán amb una joveneta Amaya Salazar, que arribarà a principi d'octure. Amb La noia que va viure dues vegades (Edicions 62/Destino) es tanca la sèrie Millenium de Stieg Larsson represa per David Lagercrantz. En el lliurament final, Lisbeth Salander arribarà a conèixer les capes més profundes del seu passat. Idèntic poder de captació té Tana French, que, amb El secreto del olmo (AdN), tornarà a convèncer que el pitjor infern és el familiar.

Mentre Eduardo Mendoza afilarà el seu humor característic amb el segon lliurament del cicle iniciat amb El rey recibe (Seix Bar-ral), dos supervendes com Xavier Bosch ( Paraules que tu entendràs, Columna) i Ferran Torrent ( Poder contar-ho tot, Columna) intentaran revalidar els seus títols. I per a qui busqui quelcom més tranquil i amb tocs britànics, la cloenda de les Crónicas de los Cazalet, Todo cambia (Siruela), de la difunta Elizabeth Jane Howard, la carismàtica madrastra de Martin Amis.

Vuillard viatja a la guerra

La batalla d'Occident (Edicions 62/Tusquets) d'Éric Vuillard es un nou i prodigiós lliurament històric de l'autor francès, que en aquesta ocasió, i amb el seu estil particular, explora la Primera Guerra Mundial. La segona i premiada novel·la de l'escriptora irlandesa Sally Rooney, Gent normal (Periscopi/Random House), confirmarà les esperances de l'anterior.

Libros del Asteroide proposa El embalse 13 de l'autor britànic Jon McGregor, que va obtenir el premi Costa amb aquesta precisa i pausada descripció de la vida d'un poblet anglès, i Unas vacaciones de invierno, de l'irlandès Bernard MacLaverty, retrat encetat d'una relació madura en caiguda lliure.

Dones úniques

La presència de les escriptores en la llista de les novetats és més que paritària. Al capdavant, s'hi ha de posar la veterana Edna O'Brien i el seu darrer treball, La noia (Empúries/Lumen). Propera als 90 anys, la irlandesa va viatjar a Nigèria per entrevistar algunes nenes segrestades per Boko Haram com a base d'aquesta novel·la. Amb La sala Marte (Alfaguara), la seva tercera novel·la, la nord-americana Rachel Kushner es tanca amb el lector darrere els murs d'una presó de dones. I caldrà estar atents a la basca Elder Rodríguez, mereixedora del Premi Euskadi, que amb Un cor massa gran (Periscopi/Random House) recull vint relats.

Fantasies sobre nosaltres

La ciència-ficció i la fantasia són els camps de batalla de grans autors que no fan fàstics a la literatura de gènere. N'és una prova l'expectació que hi ha per Los testamentos (Salamandra), la continuació d' El conte de la criada, en què Margaret Atwood reprèn la trama quinze anys després de la fuga de Defred -i que no té res a veure amb el que es narra a la segona i la tercera temporades de la sèrie que ha impulsat la seva fama- i es un convertirà en un dels títols més desitjats a principi de setembre.

Un altre plat fort serà Lleopard negre, llop vermell (Empúries/ Seix Barral), del jamaicà i premi Booker Marlon James, un fantasy que té robat el cor a la crítica. Fins i tot Ian McEwan s'ha deixat seduir per la ciència-ficció amb Màquines com jo (Anagrana), on imagina un Londres distòpic. El mateix passa amb Jeanette Winterson, que amb Frankissstein (Periscopi/Lumen) trasllada la novel·la de Mary Shelley a una Anglaterra post-Brexit.

Joventut sense esperança

Es podria dir que la vella novel·la d'aprenentatge està de moda. Quatre títols europeus en donen testimoni. El darrer premi Goncourt, Sus hijos después de ellos, de Nicholas Mathieu (AdN), és un relat polític sobre la joventut en una França en transformació. També se situa en aquest context Les lleialtats (Anagrama). Mentre que la mastodòntica La escuela católica d'Eduardo Albinati (Lumen) explora l'educació religiosa destinada als nois a la Itàlia dels 70, amb rerefons criminals. D'altra banda, José Ovejero dona la seva visió del món okupa a Insurrección (Galaxia Gutenberg).

Interès a Amèrica Llatina

Obre el foc a l'octubre Mario Vargas Llosa amb la seva dinovena novel·la, Tiempos recios, crònica de les mentides que va propagar Estats Units per derrocar Jacobo Árbenz a Guatemala i implantar una dictadura militar. Rodrigo Fresán donarà per acabat el seu tríptic sobre la cuina de l'escriptura amb La parte recordada (LRH). I atenció a la propera novel·la de la mexicana Valeria Luiselli, Desierto sonoro (Sexto Piso), la primera que escriu en anglès, i que ha tingut una rebuda excel·lent als Estats Units. Controvertit i sense fre, el colombià Fernando Vallejo construeix una de les seves diatribes fascinants -aquesta, contra els polítics- a Memorias de un hijueputa (Alfaguara).

La memòria trepitja fort

L'autobiografia, la memòria i la narrativa del joc fa gairebé una dècada que trepitgen fort. La confessió és la substància de la literatura de la gran Annie Ernaux, dama de les lletres franceses que va adquirir visibilitat gràcies al Premi Formentor que se li concedirà aquest mes. Cabaret Voltaire recupera Los años i Tusquets dues de les seves novel·les més significatives, El acontecimiento i Pura pasión. I, sense moure'ns de França, unes memòries impactants, L'esqueix (Angle/Anagrama), on el periodista Philippe Lançon relata la reconstrucció del seu rostre i la seva identitat després d'haver sobreviscut a l'atemptat del 7 de gener del 2015 a la redacció de Charlie Hebdo. I tot plegat, sense una engruna de rancor.

Test amento de juventud, de Vera Brittain (Errata Naturae/Periférica), són les memòries en què l'autora explica les seves experiències com a infermera durant la Primera Guerra Mundial. El crític literari Iñaki Uriarte escriu el seu diari des del 1999 i recull crítiques que el situen al top de la literatura dietarista en castellà. Després d'haver-ho publicat en tres volums, Pepitas de Calabazas en treu una versió corregida i augmentada. També és esperada Ara parla'm de tu (Ara), autobiografia exprés en què Andrea Camilleri, dos anys abans de la seva mort aquest estiu, es va explicar ell mateix a la seva besneta. Sobre el propi cercle familiar, també trobem Ella pisó Luna, on Belén Gopegui reivindica la seva mare, que va dedicar la vida a cuidar una filla amb paràlisi cerebral i a l'activisme social en contrast amb el reconeixement del seu marit, un astrofísic de prestigi.

De Los Angeles a Sant Andreu

James Ellroy publicarà Esta tormenta (LRH), el segon volum del segon Cuarteto de Los Angeles, ambientat durant la Segona Guer-ra Mundial. També tenim noms no pas menys potents com John LeCarré ( Un home decent, Edicions 62/Planeta), Michael Connelly ( Noche sagrada, AdN), JK Rowling ( Blanco letal, Salamandra) i Jo Nesbo ( Ganivet, Proa/ Reservoir Books). Sense oblidar les dones, Louise Penny ( Un destello de luz, Salamandra) i Rosa Ribas ( Un asunto demasiado familiar, Tusquets). Aquesta darrera està ambientada al barri de Sant Andreu de Barcelona, i la protagonitzen una família de detectius privats difícils d'oblidar.