Amor, venjança, traïció i la passió per l'art s'abracen en 'El pintor d'ànimes', la nova novel·la d'Ildefonso Falcones. Amb el modernisme com a teló de fons, la història es remunta al principi del segle XX per presentar dos protagonistes de famílies d'origen anarquista que es veuen implicats en una lluita pels seus propis ideals. Són el Dalmau, un pintor que treballa en una fàbrica de rajoles, i l'Emma, una cuinera amb un ferm activisme polític. "M'agradaria identificar-me amb els personatges d''El pintor d'ànimes' perquè són molt lluitadors", ha expressat Falcones en una entrevista a l'ACN, tot confessant que es considera una persona "massa utòpica".
'El pintor d'ànimes', publicat en català amb Rosa dels vents i en castellà amb Grijalbo, beu d'un procés de documentació que ha dut Falcones a consultar "entre 100 i 200 llibres" durant els darrers tres anys.
"Aquesta novel·la sorgeix de la pròpia Barcelona i del seu modernisme, que atrau molt", ha explicat l'autor, que ha apuntat que existeixen "molts" llibres sobre l'obra d'Antoni Gaudí, però que no n'hi ha cap que tracti el moviment artístic des d'una perspectiva general.
Així mateix, Falcones ressalta que 'El pintor d'ànimes' retrata "dues Barcelones", una marcada pel principi de la lluita obrera i una altra que viu la competició burgesa per l'opulència, la riquesa i la fantasia. Una "contradicció" que l'autor compara a la "ciutat sense amor" que veia Joan Maragall en Barcelona.
L'agitació social de la ciutat el 1901 colpeix la relació que viuen els protagonistes de la novel·la. Mentre que el Dalmau es veurà temptat per l'ambient de riquesa i innovació creativa que li introdueix el seu mentor artístic ultraconservador, el senyor Bello, l'Emma s'erigirà en líder de la lluita obrera i d'un primer feminisme incipient.
El paper de la dona
"Aleshores no existia aquest feminisme actual, era un feminisme molt més intel·lectual", ha destacat Falcones, que ha explicat que "la dona sortia al carrer per a reclamar menjar per als seus fills", però que "no es revelava" pel fet que encara no tenia dret a vot.
"El que sí que és cert és que la dona tenia un paper molt actiu en les revolucions socials, era la que encapçalava les revolucions", ha precisat l'autor.
D'altra banda, ha apuntat que hi ha una certa connexió entre el context de crisi econòmica del període històric que explora la novel·la i el de l'actualitat. "El gran desnivell que hi havia entre rics i pobres s'està eixamplant avui", ha assegurat.
Falcones enceta la novel·la amb una dedicatòria per a "tots aquells que lluiten contra el càncer", una malaltia que ell també pateix i que l'ha fet acabar d'escriure l'obra "teclejant amb mil agulles clavades al tou dels dits". "És una malaltia que cal afrontar i batallar", ha refermat.
'L'església del mar'
Tretze anys després de publicar 'L'església del mar', Falcones ha reconegut que avui és "molt difícil" que 'El pintor d'ànimes" pugui aconseguir l'èxit que va recollir la seva primera novel·la. "El mercat ha canviat molt, ja no es llegeix tant i hi ha molta pirateria", ha lamentat, tot i que ha expressat que confia que la seva nova obra també gaudeixi de "molta acceptació".
