Ferran Torrent acaba de publicar la novel·la 'Poder contar-ho' (Columna), el tercer títol de la sèrie de l'escriptor sobre les peripècies del periodista Marc Sendra. Després d''Un dinar un dia qualsevol' (2015) i 'Individus com nosaltres' (2017 ), Torrent fa un salt enrere en el temps i situa els personatges trenta-cinc anys enrere, a les acaballes de 1982, coincidint amb l'accés del PSOE de Felipe González al govern espanyol, i amb l'atracament a un banc de València en plena mascletà fallera com a nus de la trama. Inspirant-se en un fet real (l'atracament, que en realitat es va produir l'any 1993), Torrent posa Marc Sendra a treballar per esbrinar com s'ha organitzat tot plegat per, de passada, fer un nou retrat de la societat valenciana, en aquest cas d'uns anys de canvi i "d'innocència", admet l'escriptor.

Marc Sendra, el Messié, el Llargo, Gordo García o el Pare Rafel tenien un passat, i Ferran Torrent el descobreix a 'Poder contar-ho', on retrocedeix 35 anys per situar el lector a l'Espanya de la post transició. Els personatges més habituals de l'escriptor a la sèrie batejada com 'El Segon Sistema'-tot just començaven a despuntar en els seus camps (ja fos en el de la investigació periodística o el del robatori i la falsificació).

En aquell temps (Felipe González acaba d'arribar al poder), Torrent situa un atracament insòlit (però basat en un fet real ocorregut el 1993) en un banc de valència en plena llum del dia i durant la primera mascletà fallera de l'any 1983. El Messié i el Llargo regenten diversos negocis irregulars (una casa de jocs i una de boxa), però insatisfets amb els guanys decideixen organitzar el cop. I és clar, el periodista d'investigació Marc Sendra serà l'encarregat d'esbrinar -per primera vegada- la jugada d'aquest dos personatges, que anirà retrobant al llarg del temps (a 'Un dinar un dia qualsevol' i 'Individus com nosaltres').

Esquitxada amb subtrames amb què com sempre Torrent va perfilant la societat valenciana del moment, aquesta és una novel·la que segons l'autor està marcada pel "ritme", la generositat de diàlegs i la pràctica absència de descripcions. "Un dels objectius era fer una novel·la -no trepidant, com diu l'editorial-, sinó amb molt de ritme, i vaig agafar el model de la pel·lícula '1,2,3', de Billy Wilder, que no para des del primer minut".

Torrent explica que és un autor "que no treballa amb arguments sinó amb idees", diu, per l'experiència de comprovar que les novel·les "van donant sorpreses" i girs que així li ho han aconsellat. També apunta que treballa perquè la gent "s'ho passi bé", sense grans ambicions literàries i vigilant de "no fer mai el ridícul" mirant d'abordar certs temes o registres amb què, diu, se li veuria el llautó.

Això sí, d'idees en té moltes, admet el valencià després d'una torrencial exposició d'anècdotes personals que donarien per noves aventures literàries. De fet, li ha quedat al tinter una ampliació de 'Poder contar-ho' que no es va atrevir a incloure al mateix llibre per por de fer enfadar l'editorial. "Serà la continuació d'aquesta història, i la quarta entrega de la sèrie", ha confirmat aquest divendres. La nova novel·la, que encara haurà d'esperar un temps, tornarà al present però rememorarà l'atracament del 1983, amb un Marc Sendra que tornarà sobre els passos d'una investigació que potser no va quedar tancada...