01 de octubre de 2019
01.10.2019

Javier Calvo torna amb una novel·la que se centra en «la vida de la ment»

«Piel de plata» és una història protagonitzada per un adolescent que viu una sèrie d'aventures per la Barcelona nocturna

01.10.2019 | 11:39
Javier Calvo

Després d'unes novel·les com "Corona de flores" i "El jardín colgante" en què tractava sobre la corrupció de l'espai públic, l'escriptor Javier Calvo torna amb "Piel de plata", una història protagonitzada per un adolescent, en què se centra en l'espai "interior, en la vida de la ment".

L'escriptor barceloní, que ha tornat a instal·lar-se en la seva ciutat després d'uns anys vivint als Estats Units, ha reconegut que, justament, va ser durant l'estada a Nova York, bastant aïllat de la vida social i cultural i amb moltes hores de lectura, quan va començar a donar forma al relat, amb el qual ret un homenatge gens indissimulat al desaparegut poeta Juan Eduardo Cirlot i al britànic Michael Moorcock.

"Soc culpable - precisa - d'una romantització acervada del que és impopular. Sempre he cregut que la veritat està en allò que no agrada a ningú i això és el que m'ha portat a crear a aquest nen de la novel·la, que busca una tradició oculta. Perquè no cal quedar-se amb el que t'ofereixen, cal buscar la veritat, que com més difícil de trobar, més valor té. Només està a l'abast d'uns quants elegits".

Publicada per Seix Barral, la novel·la està protagonitzada per Pol, qui als seus vint anys d'edat rememora el que li va ocórrer quan en tenia catorze i a la sala d'espera del psiquiatre al que acudia, va conèixer la rebel i fascinant Bronwyn, iniciant una sèrie d'aventures per una nocturna Barcelona, en què va poder descobrir l'obra del poeta Cirlot.

Javier Calvo, que sempre va tenir l'esperança de "ser la reencarnació de Cirlot", atès que va néixer just tres dies abans de la mort de l'autor del "Cicle Bronwyn", recorda que es tracta d'una figura amb qui de jove va estar "bastant obsessionat, algú gairebé d'un altre món, una espècie de ser hipnòtic, molt atractiu, fora del seu temps, incomprès".

Segons el seu parer, "sempre ha estat un referent rar, fosc, encara que hi hagi escriptors que el veuen com una figura de culte, un visionari, i aquesta 'Piel de plata' es pot veure com una revisitació del mite que va crear per als lectors Bronwyn".

El fet que el fil conductor de l'obra sigui un adolescent és perquè a Calvo li va agradar la idea d'"un personatge que es podia associar amb una certa idea de puresa mental, algú que encara no ha après a pensar com s'ha de pensar, encara no li han imposat els codis i les formes de pensar correctes, té un cert grau de llibertat".

És algú a qui "encara no han ficat en viarany", encara que també té clar que "no totes les experiències d'adolescents són interessants".

"Però sí que penso que l'adolescència es pot entendre com un estat salvatge, on s'està descobrint tot i no hi ha gaires normes, pots crear-te un món a mida", afegeix.

A la vegada, ha buscat que la història l'expliqui un Pol de vint anys, perquè "és una persona que ha generat una certa distància i té consciència de la pèrdua" i que "amb catorze pensava que era lliure, però amb vint ja veu que no és res més que un residu d'aquesta persona, ja no és lliure, està a la universitat".

Molt aficionat a la literatura fantàstica, fins al punt de reconèixer que és la seva "principal font d'inspiració", malgrat que Calvo precisa que no sabria escriure-la, igualment que no creu que pogués fer "una novel·la realista sobre un matrimoni amb fills".

Traductor d'autors com David Foster Wallace, J.M Coetzee o Salman Rushdie, defensa aquest ofici, la seva "gran passió", i avança que ja es troba posat de ple en l'escriptura d'una nova novel·la.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook