04 de novembre de 2019
04.11.2019

Una llum des de les tenebres

El segell Mai Més publica en català el llibre 'Persons non grata', de l'autora d'origen malaisi Cassandra Khaw

04.11.2019 | 17:16

L'onada de ciència ficció i fantasia traduïda al català i per a paladars exigents segueix copejant amb força. I en aquesta ocasió, aquesta ona no arriba tan sols en forma d'aigua desfrenada i escuma, sinó que arrossega també tota la flaire de sal i de criatures sorgides dels malsons de les profunditats i que van tenir el seu màxim exponent en el terror còsmic de H.P. Lovecraft (1890-1937).

L'escriptora d'origen malaisi Cassandra Khaw té la mà trencada en l'ofici de crear móns, històries i ambientacions malsanes. Guionista de la firma de videojocs Ubisoft, Khaw aterra ara de ple a casa nostra amb el volum Persons non grata (Mai Més, 2019) que recull dues històries que giren al voltant d'un inquietant personatge, el detectiu John Persons, i que li van valer a l'autora dues nominacions als prestigiosos premis Locus. Uns guardons que, per exemple, són (o eren) a la tauleta de nit de primeres espases com Ursula K. Le Guin, Isaac Asimov, Stephen King i Dan Simmons.

Meitat personatge de novel·la negre, meitat alienígena lovecraftià, Persons apareix en aquestes dues històries com un personatge tocat d'un carisma que, tot i presentar-lo amb molts dels trets identificatius dels investigadors de novel·la negra de segona (solitari, fumador compulsiu i amb una dieta que faria esgarrifar més d'un nutricionista) aconsegueix també alçar-se com una figura i una veu poderosament pròpia. Un fet al que, de ben segur, hi contribueix la monstruosa i amenaçant naturalesa que amaga sota la carcassa d'humà.

En la primera de les dues històries d'aquest llibre, Cops de martell, ossos trencats, Persons posa el seu art al servei d'un misteriós infant que, per a protegir la seva mare i el seu germà, li encarrega que assassini el seu padrastre, en el fons una criatura del mateix tipus que el detectiu. Aquest fet empeny Persons a un camí com el del Rick Deckard de Blade Runner, tot perseguint les versions en negatiu de la seva pròpia espècie.

Una persecució que, en aquesta ocasió, també té lloc en la cara B d'un ideal, ja que el relat s'endinsa en els racons més marginals i deprimits d'un Londres que, com el protagonista, també té molta cosa a amagar i una personalitat amb moltes zones obscures.

Propera parada: Arkham

En la segona de les històries, Una història de quietud, tot i mantenir Persons en plantilla, Khaw fa un salt del Regne Unit fins a l'Amèrica profunda i, més concretament, fins a un viatge en tren que té com a parada final la gens casual ciutat d'Arkham, sorgida de la ment de Lovecraft l'any 1920.

En aquest cas, però, bona part del pes recau en Deacon James, un músic amb connexions amb el llegendari guitarrista Robert Johnson (de qui s'afirma que va vendre l'ànima al diable a canvi de la seva habilitat a les cordes) i que angoixa el lector amb les constants visions i la misteriosa melodia que assoten la seva ment.

Dues trames, doncs, completament allunyades i diferenciades però que, vistes en conjunt, serveixen per confirmar Cassandra Khaw no com una promesa sinó com una realitat de l'horror fantàstic. O, com segurament preferiria ella, considerar-la una autora on posar tot un univers d'ulls amenaçants i esmolats com ganivets.

FitxaPersons non grata; Cassandra Khaw; Mai Més, 2019; 212 pàgines; 17,50 euros.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook