El Julián és un nen afrocaribeny a qui li agraden molt les sirenes. Mentre la seva àvia s'està dutxant, se li acut una idea: es posa unes fulles al cap que li fan de plomes, es maquilla i es lliga una cortina blanca a la cintura, la cua. Ella, quan el veu, tot i que primer arronsa el nas, va a buscar un collaret i l'hi dona. Per narrar aquesta història, l'autora no parteix d'una experiència personal, però sí que en alguna ocasió ha explicat que la va ajudar el fet de tenir un amic transgènere i conèixer la realitat del col·lectiu. A més, no és casualitat que recorri a aquestes criatures màgiques per parlar-ne: busqueu, per exemple, la història del Jazz, una nena trans, que també les adora.
A Sirenes, el Julián rep comprensió i acolliment. Quan un autor LGBTQ+ ha patit, en algun moment, discriminació, aquest punt se sol reflectir d'alguna manera o altra en la seva obra. Però aquí no; més aviat la situació es descriu com una expressió de desig i esperança. Potser perquè ella no ho ha viscut en la pròpia pell, o perquè, senzillament, és així com li venia de gust representar-ho.
En qualsevol cas, aquesta positivitat també és molt palesa en la proposta gràfica: sobre fons marró, els colors vius ressalten i ens acompanyen de la primera pàgina a l'última. Ho veiem en la vestimenta dels personatges, en què no s'escatima en contrastos cromàtics, cosa que permet anar seguint el recorregut que fan pels carrers de Brooklyn -o la transformació del petit Julián, de nen a sirena- fins a la gran desfilada de sirenes, la Mermaid Parade, que és on el porta l'àvia. Aquí, el protagonista hi descobreix una comunitat que, com ell, té les sirenes com a element identificador. I és en aquesta festa on trobarà un espai protegit, de vegades necessari per saber que no estem sols i que, a més, ningú no ens mirarà de reüll perquè som especials -en el bon sentit, és clar- i únics.
«Sirenes». Primers lectors. Escriptor/a: LOVE, Jessica. Editorial: Kókinos.
