La periodista cultural Valèria Gaillard ha traduït al català tres dels set volums de l'única obra de Marcel Proust 'A la recerca del temps perdut' (Proa), un projecte en el qual porta immersa des del 2007 i que preveu acabar el 2027, ha explicat en roda de premsa aquest divendres.

Amb 1.910 pàgines traduïdes, els tres volums són 'Pel cantó de Swann', 'A l'ombra de les noies en flor' i 'El costat de Guermantes', de les quals les dues primeres s'havien llançat en versió butxaca "sense els honors" que mereixia l'obra el 2011 i el 2013, i ara s'han rellançat al costat de la traducció del tercer volum en una edició més ambiciosa i adequada de tapa dura, ha explicat l'editor, Jordi Cornudella.

Ha avançat que els quatre volums que falten s'aniran publicant "a mesura que vagin sortint", a l'espera de completar la totalitat el 2027, quan es compleixin 100 anys de l'edició de l'últim volum publicat per Proust.

Gaillard ha precisat que ha fet servir un català actual i fluid, ja que Proust se cenyia molt a l'oralitat en la seva escriptura, i intercalava canvis de tema amb una prosa complicada.

El resultat és un text "amb la frescor d'alguna cosa recent" però amb la riquesa lèxica de l'autor no eximeix de reptes com l'ús de paraules alguna cosa arcaiques pròpies dels salons i costums de l'època.

No només la Magdalena

Ha reivindicat la figura de Proust, ja que "molta gent es queda amb la imatge de la magdalena i cal anar més enllà i explicar de què va aquesta obra": és una història sobre la vocació d'un escriptor en una època de pugna entre aristocràcia i burgesia a la fi del segle XIX.

En les seves pàgines, recorre amb detall els salons habitats per personatges de totes les classes socials, i descriu amb tot tipus de detalls diferents episodis vitals, sempre des de l'humor: "És un fresc de l'aristocràcia que estava en decadència", ha sintetitzat.

"És una obra molt actual i una obra total, perquè ho trobes tot: la gelosia, l'amor, l'amistat, el temps i una reflexió sobre l'art", ha defensat Gaillard.

Traduccions

Aquest projecte no és la primera traducció de l'obra de Proust al català, ja que Columna la va editar entre l'octubre del 1990 i el juliol del 1991 a càrrec de Jaume Vidal Alcover i Maria Aurèlia Capmany, i actualment també l'obra està disponible en el segell El Cercle de Viena traduïda per Josep Maria Pintó.

L'editor ha precisat que si bé pot semblar que la coexistència de dues traduccions és una anomalia, ho sembla perquè el català és una "cultura d'àmbit reduït", però que el més habitual és que hi hagi traduccions diferents, com passa a Anglaterra i Itàlia amb qualsevol obra.

Societat d'amics

Valèria Gaillard és una de les impulsores de la Societat Catalana d'Amics de Marcel Proust, integrada per unes 60 persones --entre elles Mathias Énard, Albert Serra, Quim Torra, Laura Borràs i Fèlix Riera--, i presidida per l'advocat Amadeu Cuitó, que es va exiliar a França amb la seva família durant la Guerra Civil.

Cuitó ha recordat la seva infància a Perpinyà, quan el 1942 els alemanys imposaven el toc de queda i el seu pare es dedicava a llegir a Proust a casa, i donava lloc a una gran biblioteca entorn de l'autor.

Al costat de Gaillard van fundar fa uns cinc anys aquesta societat, que reuneix una part dels seus membres cada mes i mig per conversar sobre l'escriptor i posar en comú novetats i investigacions recents.