25 de novembre de 2019
25.11.2019

Muriel Barbery: «La faula em permet somiar un món millor»

L'escriptora francesa porta uns anys embarcada en projectes literaris com «Un país estrany»

25.11.2019 | 20:39
Muriel Barbery

Viu enmig de camp, en una casa gairebé sense objectes de plàstic i conreant un hort. Tot això, segons l'escriptora francesa Muriel Barbery, facilita que porti uns anys embarcada en projectes literaris com "Un país estrany", una faula de tints filosòfics, amb elfs i molta natura.

L'autora de la mundialment aplaudida "L'elegància de l'eriçó", de la qual ha venut més d'un milió d'exemplars, ha explicat que amb el pas dels anys cada vegada té més ganes de deixar volar la seva imaginació , i "ja fa temps que volia inventar-me -ha confessat- un món totalment imaginari, nou, en el qual poder deixar via lliure a totes les meves experiències".

Reconeix que el repte ha estat difícil -a més d'"Un país estrany", el 2015 ja va crear "La vida dels elfs" - però "ha estat fantàstic poder ser la mare d'un nou món, perquè em fa molta por fer sempre el mateix, és una cosa que m'avorreix".

"La faula- ha continuat- em permet somiar un món millor. D'altra banda, crec que com més distància prenc amb la realitat, més sensació tinc d'entendre el món, en un moment en què tots estem confrontats amb diverses formes de desencant".

Publicada per Seix Barral, en la nova novel·la Barbery trasllada el lector a un imaginari i poètic univers, on la cerimònia del te ostenta un pes molt important, habitat per uns éssers que creuen que la naturalesa "és el principi que ens fa existir, a nosaltres mateixos i a tot el que ha sigut i serà".

Aquest món serà conegut per dos personatges espanyols, Alejandro de Yepes i Jesús Rocamora, oficials de l'exèrcit regular del país, que s'enfronten a una cruenta guerra.

La prosista remarca que Espanya és un país que estima "profundament per raons molt diverses" i que creuava en la seva infància cada estiu perquè els seus pares deixaven França per tornar al Marroc, on havien viscut i on Muriel va néixer, a Casablanca el 1969.

"Em fascinaven ja llavors els seus paisatges, perquè encara que fossin molt secs i aspres, tenia la sensació d'estar en terres poètiques i màgiques. Fins i tot d'adulta he tingut la mateixa sensació i això explica, probablement, que quan els meus llibres s'han publicat en aquest país jo hagi creat vincles molt forts i tingut amistats molt sòlides".

Al llarg de tota l'obra sobrevola, així mateix, la influència del Japó, un país del qual també està enamorada i on va residir, gràcies a una beca, dos anys a la Vila Kujoyama de Kyoto.

Rememora que quan va publicar "L'elegància de l'eriçó", el 2006, era professora en una petita ciutat francesa, no tenia amb prou feines diners i no podia viatjar gaire.

No obstant això, la seva vida va canviar totalment amb l'èxit de l'obra i va poder fer la volta al món "en unes condicions extraordinàries, perquè m'acollia gent dels diferents països, ampliant el meu univers i enriquint la meva visió filosòfica de la vida".

Fascinada per la cerimònia japonesa del te, en el seu últim títol inclou escenes en què aquest beuratge té un pes fonamental.

No oblida tampoc com d'impressionada va quedar per una experiència que qualifica d'"espiritual" a Taiwan, on ha anat en tres ocasions, i on ha viscut un ritual del te molt diferent al japonès, que consisteix en olorar el perfum d'una tassa buida abans de prendre la beguda, el que la primera vegada li va provocar unes "emocions internes sorprenents, que em van permetre tornar a connectar amb la meva infància".

Respecte a si continuarà en el camí de la faula, Barbery deixa clar que no i revela que ara ha acabat per "sorpresa" una nova novel·la "que s'ha escrit sola, el que ha estat molt agradable per a mi, perquè aquests dos últims llibres han suposat un dur treball".

Encara que no avança gaire, sí que llisca que es tracta d'una història d'amor en el Kyoto d'avui, allunyada dels seus primers relats, que transcorrien al carrer de Grenelle, en ple centre de París. 

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook