Rudhramoorthy Cheran: «El genocidi de Sri Lanka va ser permès per les Nacions Unides»

Durant els anys que va passar a la Universitat de Jaffna, la capital cultural dels tàmils, van començar els conflictes ètnics i els disturbis civils a Sri Lanka. Cheran els va viure en primera persona. La poesia va ser la seva arma durant aquests anys i ho va seguir sent durant tota la seva vida, després d'establir-se al Canadà, on exerceix com a professor universitari.

Navona Editorial publica ara "Siembra solo palabras", una antologia inèdita en versió bilingüe (espanyol i tàmil) que ofereix una visió completa i fonamental de la trajectòria de Cheran, un poeta que actualment és considerat un dels més influents i reconeguts de Sri Lanka, i que ha parlat amb Efe durant una visita a Barcelona.

Hi ha una idea general en la nostra societat que la poesia s'està extingint. És necessari un canvi per revifar o simplement està destinada a desaparèixer?

Aquesta és una generalització típicament occidental que no es pot aplicar a tothom. Potser és cert que els lectors de poesia estan morint, que els poemes ja no tenen el valor que van tenir en altres èpoques, però això és així a Europa o els Estats Units, no a tot el món. Hi ha moltes civilitzacions amb una relació completament diferent amb la poesia de la que tenen els països d'Occident. Per exemple, la civilització àrab o la tàmil, d'on vinc, tenen una relació molt més propera a la poesia. Els tàmils som una de les civilitzacions més antigues del món, tenim més de 3.000 anys d'història i la poesia sempre ha tingut un lloc molt important en la nostra cultura. L'ha tingut i el té. D'altra banda, si realment vols calcular la popularitat que té la poesia en un lloc no pots només comptar els llibres de poemes que es venen, no és un bon indicador. Si el meu llibre està a la venda en una llibreria no hi haurà molta gent que el compri, però si vaig a una lectura de poemes i recito els meus versos segurament gairebé tot el públic el comprarà al final. Quan represento les meves obres a l'Índia, perquè a Sri Lanka no puc, poden arribar a assistir més de 10.000 persones que estaran rebent els meus poemes.

Va començar a escriure poesia des de molt jove. Com s'hi va endinsar? Quins van ser els seus inicis?

De fet vaig començar a escriure poesia quan era un nen. Tenia només 6 anys. El meu pare era "Mahakavi", el Gran Poeta, i se'l considera una de les principals figures literàries en l'escriptura moderna tàmil de Sri Lanka. Vaig començar a recitar la seva poesia des que vaig aprendre a llegir. Em vaig interessar en la lectura molt aviat, llegia de tot i la literatura va començar a formar part de mi. Vaig publicar els meus primers poemes amb 9 anys i ja no vaig parar.

Durant tots aquests anys ha escrit moltíssima poesia i malgrat que és bilingüe tots els seus poemes estan escrits en tàmil. A què es deu?

Em vaig criar parlant únicament tàmil. Més tard, quan vaig començar a estudiar, vaig aprendre anglès. El vaig acabar dominant sobretot quan estudiava a la Universitat de Jaffna, una època que va coincidir amb el començament de la guerra civil i les revolucions en aquesta ciutat. En aquell moment vaig tenir dues opcions: unir-me al moviment militar i lluitar o abandonar el país. Però vaig decidir quedar-me i treballar en un diari que publicava en anglès, el Saturday Review. Era alternatiu i permetia la llibertat d'expressió i opinió defensant els drets fonamentals per a les minories. Després d'aquest període em vaig exiliar i l'anglès es va convertir en la meva altra primera llengua. La majoria de la meva feina acadèmica és en anglès, així com les meves obres de teatre i les meves memòries. Pràcticament l'únic que escric en tàmil són poemes i això es deu al fet que la meva poesia va créixer en un entorn cultural i lingüístic molt particular que està molt lligada al meu poble i la seva gent. Ja em vaig exiliar del meu país, no vull exiliar també de la meva llengua.

Creu que quan es tradueix es perd part de l'essència del poema original?

És inevitable que no es perdi res en el procés de traducció. Hi ha alguns poemes que poden funcionar molt bé quan es tradueixen, dependrà de la llengua, les paraules, metàfores i imatges que el poeta faci servir. No obstant això, hi ha també poemes que ni tan sols haurien de ser traduïts perquè contenen un significat cultural que no és convertible a d'altres llengües. La part bona de conèixer l'anglès és que puc treballar braç a braç amb els traductors i assegurar-me que s'aconsegueixi un bon resultat final.

Quan parla de temes relacionats amb la guerra la seva poesia desprèn una forta negativa a oblidar i a mantenir-se callat. No vol quedar-se en silenci o no pot fer-ho?

Quan hi ha violència, racisme i massacres estar callat és una cosa que no pots fer com a poeta. Jo, almenys, no vaig poder. Aquesta és la raó per la qual vaig acabar a l'exili: per no voler callar.

Ha qualificat moltes vegades de genocidi el que va passar a la guerra de Sri Lanka...

Així és, va ser un genocidi. Quan ho dic parlo com a acadèmic, com a periodista, com a escriptor i com a testimoni. No és una retòrica, no exagero. Anomenar genocidi a un genocidi s'ha convertit en un tema geopolític. Molts genocidis del segle passat no van ser reconeguts com a tals i alguns encara no ho han estat. Hi ha moltíssimes raons per les quals els comitès internacionals són reticents a anomenar un genocidi pel seu nom. I al final, això els converteix a tots en còmplices.

El govern indi va ser un d'aquests còmplices durant la guerra de Sri Lanka?

Ho va ser, sense dubte, i tinc problemes per renovar el meu passaport per culpa d'això. Però no va ser l'únic còmplice. També ho va ser la Xina, el Pakistan, l'Iran, l'Aràbia Saudita, els Estats Units... Fins i tot les Nacions Unides! És el primer genocidi del segle XXI i va ser permès per tothom.

Com va afectar el trauma de la guerra a la seva obra poètica? No li resultava molt difícil escriure després de veure atrocitats com la massacre tàmil al maig de 2002?

Va ser molt dolorós. He vist tota mena de coses, les més grans massacres i horrors. Però escriure poesia és una forma d'afrontar el dolor. El filòsof alemany Theodor Adorno va dir que no podria haver-hi poesia després d'Auschwitz. No obstant això, els poemes que van aparèixer eren el resultat de la reflexió sobre les brutalitats del règim nazi i l'Holocaust, cosa que ajudava a curar les ferides. A mi em va passar una cosa similar i no vaig poder escriure de seguida. Em va prendre temps, un silenci traumàtic era necessari. Però després vaig començar a escriure, havia d'escriure! Jo crec que com a poeta la meva obligació és parlar del que no pot ser parlat perquè se sàpiga el que no pot ser sabut.

En aquesta antologia inèdita que ara publica en tàmil i espanyol els poemes giren sobretot al voltant de la guerra, l'amor i el mar. Per què el mar?

Vaig néixer molt a prop del mar. Al meu poble no hi havia ni muntanyes ni rius. El mar era l'únic espectacle natural majestuós al qual podíem accedir. El meu imaginari es va veure altament influenciada pel mar. Quan escric i recordo el meu país em vénen al capdavant imatges del mar, del paisatge que jo contemplava i la seva grandiositat. Els tàmils hem patit un munt de tsunamis. Jo en vaig viure un però vaig sobreviure i ara puc explicar la força i el poder del mar a través dels meus poemes.