L'escriptora xilena Isabel Allende creu que la pandèmia del coronavirus suposarà un abans i un després a la història de la humanitat, i en el futur se senyalarà aquesta època com "la del mig", un "llindar" que no se sap on durà. La diferència d'aquesta pandèmia amb altres històriques, segons ella, és que aquesta es viu de manera global i això permet tenir un "període de reflexió" sobre el món com "una sola família, una sola humanitat". "Estem connectats, i el que passa a Wuhan acaba pasant a Nova York o Xile", ha dit, afegint que seria de "ximples" pensar en nacionalismes i populismes "tribals" que cultivin la divisió, l'odi i el racisme.

Coincidint amb el Dia del Llibre, Allende ha fet una xerrada online amb els seus seguidors, als quals ha respost diverses preguntes durant tres quarts d'hora des de la seva residència a Califòrnia. La situació actual de confinament creu que s'ha d'aprofitar per lluitar per un món millor.

Aquest món millor també passa, segons la seva visió "optimista", per la "revolució més important de la història", la del feminisme, perquè "involucra la meitat de la humanitat" i actualment pot arribar a sectors que abans no arribava. Segons Allende, que s'ha definit com a feminista des que tenia cinc anys, l'actual lluita de les dones és més inclusiva, perquè també defensa altres minories sexuals, i creu que els homes poden ser "aliats", perquè a la majoria tampoc els "interessa" el sistema patriarcal, perquè també els converteix en víctimes. Justament, el seu proper llibre, que es publicarà a la tardor, versa sobre el feminisme, i es titularà 'Mujeres del alma mía'.

Isabel Allende (Lima, 1942) va passar els primers anys d'infància a Xile i va viure en diversos indrets durant la seva adolescència i joventut. Després del cop militar del 1973 es va exiliar a Veneçuela, i des del 1987 viu a Califòrnia. Es defineix com una "eterna estrangera". Allende va iniciar la seva carrera literària a través del periodisme a Xile i Veneçuela. L'any 1982, la seva primera novel·la, 'La casa los espíritus', es va convertir en un dels llibres mítics de la literatura llatinoamericana.

La seva obra, que compta amb 23 títols publicats, ha estat traduïda a 42 idiomes i ha venut més de 74 milions d'exemplars, fet que l'ha convertit en l'escriptora més venuda en llengua espanyola i ha rebut més de 60 premis internacionals i la Medalla de la Llibertat als Estats Units, la més alta distinció civil, el 2014. L'any 2018, Allende es va convertir en la primera escriptora en llengua espanyola premiada amb la medalla d'honor del National Book Award als Estats Units per la seva destacada aportació al món de les lletres.

L'exili, que la va convertir en escriptora, segons ella, també és un dels principals 'leit motiv' de la seva última obra, vinculada a Catalunya, 'Largo pétalo de mar'. Coincidint amb el 70è aniversari de l'arribada del vaixell 'Winnipeg' a Xile, la novel·la narra la història d'en Víctor i la Roser, una parella catalana que va formar part dels més de 2.000 exiliats espanyols que van arribar a Xile amb el vaixell que Pablo Neruda va llogar l'any 1939. És la primera vegada que Allende aborda el tema de la Guerra Civil espanyola i l'exili republicà, temes pels quals s'ha documentat àmpliament, entrevistant supervivents d'aquest episodi històric, entre ells Víctor Pey, qui recentment va morir i va ser empresari, periodista que va dirigir el diari 'Clarín' i va ser conseller d'Allende. La tardor passada va ser guardonada amb el Premi Internacional de Novel·la Històrica Barcino que concedeix l'Ajuntament de Barcelona.

En plena Guerra Civil espanyola, el jove metge Víctor Dalmau, juntament a la seva amiga pianista Roser Bruguera, es veuen oblidats a abandonar Barcelona, exiliar-se i creuar els Pirineus a França. Viatjaran amb el 'Winnipeg' fins a Valparaíso. Van ser rebuts com herois a Xile i s'integraran a la vida social del país durant diverses dècades fins el cop d'Estat que va derrocar el 1973 Salvador Allende, amic d'en Víctor per la seva afició en comú als escacs. La novel·la recorre mig segle d'història a Xile des dels anys 40 fins als 90, passant pel cop d'estat de Pinochet. Desfilen pel llibre com a personatges secundaris Salvador Allende i el mateix Pablo Neruda. També s'aborden els amors, passions i els diferents exilis que durant tota una vida pateixen els personatges.