L'escriptora Care Santos (Mataró, 1970) publica aquest dimecres 'Seguiré els teus passos' (Columna), una novel·la que sacseja la memòria i s'enfronta amb la necessitat de conèixer la veritat del passat. Santos manté la protagonista de la seva anterior novel·la 'Tot el bé i tot el mal', la Reina, qui inicia un viatge al Pallars Jussà després de saber que algú pretén obrir la tomba del seu pare. Amb el 26 de gener de 1939 com a data clau de la història, dia que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco, Santos convida a obrir el debat sobre si la memòria s'ha de mantenir viva o oblidar. Al seu parer, la societat ha de buscar una manera de viure tranquil·la amb el passat de la Guerra Civil, "que és tan viu que a vegades fa por".

La novel·la havia de sortir inicialment el 18 de març, una data posposada a causa del confinament, i coincideix amb els 25 anys de trajectòria de Care Santos com a escriptora. "Una de les autores més consolidades del mercat català i castellà", ha dit l'editora Glòria Gasch en una roda de premsa telemàtica aquest dimecres des de la nova llibreria Ona. L'edició en castellà s'ha publicat a Destino, amb la traducció de la pròpia escriptora.

La protagonista de 'Seguiré els teus passos' ja és familiar per als lectors de Care Santos, la Reina, una dona acostumada a prendre totes les decisions, que aquesta vegada rep una trucada que ho pot canviar tot. Algú pretén obrir la tomba del seu pare, mort fa 44 anys en estranyes circumstàncies a Conques, un poble del Pallars Jussà. En un moment en què la seva pròpia vida passa per complicacions, emprèn un viatge al Pirineu per enfrontar-se al seu passat i a la història de Josep Gené, que ens transporta fins al 26 de gener de 1939, el dia que Barcelona va ser ocupada per les tropes de Franco.

La novel·la té, segons la seva autora, tres temes fonamentals: el passat ("fins a quin punt volem saber coses del nostre passat i conèixer la veritat"); la Guerra Civil ("com arriba fins el present i ens arrossega"), i les vides hermètiques de la gent ("sabem en realitat la vida dels nostres propis familiars?"). "Personalment, penso que la memòria ha de servir d'alguna cosa. Oblidar mai no és la solució, si oblidem podem cometre els errors terribles que es van cometre en el passat", reflexiona l'autora.

Si es vol mantenir la memòria viva, però, "s'ha de saber com ho fem, de quina memòria estem parlant i de quina manera la mantindrem viva". "Mantenir una memòria enquistada, inamovible, de bons i dolents, aquesta no és la solució", assenyala l'autora de 'Mitja vida' (Premi Nadal 2017) . En aquest sentit, recorda que "cada cop que la memòria es restableix, també es vulnera", i que "només cal posar un debat parlamentari per veure fins a quin punt continuem parlant de la Guerra Civil com si fes fa deu anys, i no més de 80".

No és una novel·la sobre la guerra, sinó sobre les conseqüències de la Guerra Civil, amb la meitat de personatges partidaris de recordar el passat i l'altra meitat d'oblidar i deixar de banda la memòria. "Està bé que pensem en quina banda estem", apunta Santos, per a qui les dues posicions "tenen raó".

26 de gener de 1939

"Tenia moltes ganes de novel·lar aquest dia des que el vaig descobrir", avança l'escriptora. Últim dia de la Guerra Civil a Barcelona, un dia "fronterer", en què la ciutat canvia de protagonistes i "no es reconeix a ella mateixa" després de mesos grisos de conflicte i molts d'altres per venir.

La trama la teixeix amb la voluntat que tingui "molt de ritme", proper al thriller, per tal de respondre a la preocupació de què pot aportar la literatura en un context de sobreoferta audiovisual. "La subjectivitat, la reflexió personal, el viure dins les persones, és l'únic art que ho pot oferir. Això el cinema no ho pot fer", compara l'autora.

El Pallars i nous personatges

La Reina deixa la feina per cuidar el seu fill i "s'aïlla" a Conques. "Allà fa la digestió de tot el que li passa. Ella vol treballar i tornar a tenir una vida plena de coses", detalla. El pare esdevé un dels protagonistes en aquesta novel·la, que malgrat conserva personatges de 'Tot el bé i tot el mal' (2018, Columna), té un grapat de personatges nous procedents del Pallars.

Uns personatges basats en gent real que l'autora ha conegut al territori, i que plasma també amb la parla i el vocabulari natural del Pallars. Care Santos va escollir el Pallars Jussà per la pròpia vinculació d'un avi seu nascut en un petit poble de Sevilla i que va acabar en terres lleidatanes. "Vaig conèixer la zona perseguint el passat de la meva família", assegura.

25 anys de trajectòria

Amb 'Seguiré els teus passos', l'escriptora del Maresme celebra 25 anys de trajectòria literària. La seva obra ha estat traduïda a més de vint idiomes. El futur l'encara treballant en una altra novel·la ambientada a Barcelona durant els últims dies de la Guerra Civil, amb la burgesia catalana en hores baixes com a teló de fons. Durant el confinament, "no ha escrit tant com hauria volgut", però és probable que en surti algun resultat literari però enfocat al públic juvenil. "Escriuré més endavant sobre el que hem viscut, no es pot escriure en calent".