Albert Pla ha passat del país "grotesc" que va dibuixar a 'Espanya de merda' (Àmsterdam, 2015) a fer-hi aterrar un comando nordamericà, en esperpèntica missió de pau. 'Espanya en guerra' (Àmsterdam), la segona novel·la del músic, proposa "una situació esperpèntica, cruel, amb humor negre a dojo". Catalans i espanyols, tots reben al seu llibre: "Tenia moltes ganes de matar els polítics, els banquers, els jutges, i com que jo no ho puc fer, si ho fa un comando de soldats americans...", deixa anar. És, diu, més un llibre sobre els americans i les seves pel·lícules d'invasions a països enemics. "Em vaig imaginar com seria aquí, si baixessin a Riudarenes uns paracaigudistes i comencessin a matar 'putos terroristes de merda'", explica.

En la seva segona incursió en la narrativa Albert Pla pren el conflicte català com a punt de partida per ironitzar i construir un relat "esperpèntic", vinculat a l’actualitat però passat pel sedàs d'un film bèl·lic nordamericà de traç gruixut. En una Catalunya autoproclamada independent, un comando de soldats desembarca al país per intentar sufocar la secessió. Però no en tenen prou, "i decideixen fer-se també amb la llotja del Bernabéu, la Escuela del pilar, i anar a veure 'el gallego'", avança l'autor.

"És un llibre, o una pel·lícula, que hem vist mil vegades. En el fons parla dels americans i del típic comando amb tots els seus personatges característics, tot això que mirem a la 'tele' i ens diverteix tant i ens sembla tan 'guapo' quan ho protagonitza el Brad Pitt". I segueix: Em vaig imaginar com seria si ho fessin aquí, si baixessin a Riudarenes uns paracaigudistes i comencessin a matar 'putos terroristes de merda', a follar-se les ties, a dir que estan en un país molt perillós, i fins que no quedi ningú viu, que és bàsicament el que fan els americans quan van a un país enemic".

Sempre provocador, Pla hi afegeix que "tenia moltes ganes de matar els polítics, els banquers i els jutges", i va entendre que la ficció era una bona llicència per fer-ho. "Una bona manera d'acabar amb tots els focus de poder espanyols", afirma el músic tot aclarint que no té cap ressentiment cap a ningú. "Simplement gaudeixo amb l'exercici de fer-ho i em desfogo", explica.

"No costa ni un duro"

Per a Pla, escriure una segona novel·la ha estat "senzill". Molt més, diu, que produir un disc o participar en un film. "Explicar una batalla en un llibre no costa ni un duro: no s'ha de masteritzar, ni editar, ni s'ha d'assajar. És una manera de treure'm de sobre projectes cars, i reconec que hi tinc facilitat", confessa.

"No tenia més feina, i suposo que als que escriuen bé els hi deu costar molt, però jo, com que no m'hi fixo tant...", diu amb ironia sobre com encara el procés d'escriptura. Per a Pla, el llibre no és més que una cançó que es va allargant. "És el que acostumo a fer, inventar històries. A vegades se't van allargant, i dius, tan per tan escric una novel·la". No obstant això, admet que portava temps amb la idea al cap, "pensant-la". "Tot el que faig ho rumio, i gaudeixo pensant-hi", matisa.

Cantautor sense feina

Amb el llibre acabat abans del confinament, Albert Pla ha entomat aquests mesos assumint la condició de "cantautor sense feina". Ha escrit cançons, diu, encara que sap que "estarà fotut" poder-les ensenyar al públic. "Som supervivents, som surfistes, cap problema", diu resignat.

"El tema dels concerts està 'raro', tot se'n ha anat a la merda", afegeix. Aquest estiu "sembla" que el cantant actuarà al Festival de la Porta Ferrada i al Cruïlla XXS, i potser un altre concert a Menorca, apunta poc convençut.

Almenys, a diferència del que han expressat altres artistes, a Pla no l'importa que el públic hagi d'estar assegut (o distanciat). "A mi que la gent estigui asseguda m'encanta", diu, sempre a la contra. A més, està convençut que, en qualsevol cas, el primer concert que faci "no serà pitjor que el pitjor bolo" que haurà fet a la seva vida.