"Tal qual", el diari autoparòdic de David Ramírez, acaba de veure la llum, tres mesos més tard del previst per culpa de la pandèmia, temps en què ha hagut de fer front a una realitat ben diferent: el seu marit va emmalaltir greu de Covid, en un gir argumental (amb final feliç) que ha sabut narrar en vinyetes.

La vida és paradoxal, i si març havia de ser la data de posada de llarg de "Tal qual" (Norma), uns relats en els quals aquest dibuixant aborda amb humor la quotidianitat de la vida domèstica amb el seu marit l'Ivan, tot canvia quan aquest, treballador sanitari en un ambulatori, va contreure la Covid-19, explica l'autor a Efe.

Ramírez (Tortosa, 1974) tenia pensat, fins al començament de la pandèmia, donar continuïtat durant 2020 a aquest diari autobiogràfic "d'un addicte al sucre", que va iniciar el 2019 per penjar en xarxes socials, però que Norma, editorial per la qual treballa des de 1997 ("Minimonsters" i "Dinokid"), li va proposar convertir en un primer llibre.

"Llavors va passar el que va passar, la Covid va paralitzar el món i vaig deixar de fer pàgines perquè no em veia dibuixant la vella normalitat. Totes les idees que tenia apuntades no eren factibles, el normal no era ja possible com a gag: anar al cinema, sortir de compres, veure la meva mare (que viu a Tortosa) ... "recorda Ramírez, que es defineix, però, com un home bastant casolà i aclimatat als tancaments.

Qualsevol intenció d'explicar la banalitat "ximpleta" de la intimitat es va dissipar completament quan el seu marit, sense factors de risc per patologies prèvies ni per edat, va començar a tenir símptomes de la malaltia i finalment es va confirmar que l'havia enxampat.

Aquelles setmanes d'hospitalització, de manca de contacte entre ells, de millores i recaigudes, i de conviure després ja amb el malalt a casa, assetjat per les informacions apocalíptiques que arribaven de fora en els dies més durs d'abril es va imposar sobre la resta.

"Els dotze dies que ell va estar molt malament vaig deixar de dibuixar perquè no em podia concentrar. Però necessitava expulsar tot el mal rotllo acumulat, i fins que no vaig començar a exorcitzar en forma de vinyetes no em vaig quedar tranquil. De fet, va ser ell, quan duia dos o tres dies de bloqueig creatiu, qui em va suggerir que dibuixés el que estàvem passant per la Covid", resumeix sobre la gestació de "convivint 19 dies", títol amb el qual ha batejat aquesta nova sèrie.

Al principi no ho tenia molt clar. "No sabia si em veia amb cos per tractar una idea tan espinosa i tan recent, però vaig reflexionar i em vaig adonar que tenia un munt d'idees, que hi havia teca per parar un tren. Però, això sí, amb tot el tacte del món. El protagonista era el meu marit i no volia un divorci", fa broma.

També va ser l'Ivan el primer a veure les pàgines, convalescent a casa -on havien de mantenir estricte distanciament, convivint en espais separats- i que rebia al mòbil.

"Era una manera de dir-li: no estic al teu costat, però t'estic dibuixant ...", explica el David sobre aquestes vinyetes inicials que només va pujar a les xarxes quan la seva parella va estar ja fora de perill.

"No sabia si funcionarien, però la recepció va ser bona. Fins i tot professionals de la sanitat m'han arribat a dir que gairebé serveix com guia a seguir en cas de tenir un malalt de Covid a casa: els guants que fèiem servir fins i tot a casa, el no compartir habitació, les desinfeccions ... tot", comenta.

El seu marit ja es troba bé a hores d'ara, encara que amb algunes seqüeles, però la sèrie segueix viva a les xarxes socials perquè s'està narrant "en diferit" des del passat 12 d'abril, quan es va publicar la primera.

"És una malaltia molt cabrona, però és qüestió de temps. Crec que hem patit més la seva família i jo que l'Ivan, perquè ell es veia molt ben cuidat a l'hospital. No va tenir aquesta sensació de 'no me'n sortiré d'aquesta', mentre que els que estàvem fora, com no teníem contacte visual, vam arribar a tenir aquesta por", comenta el dibuixant, que va arribar a plasmar en vinyetes aquests temors.

Sens dubte, "convivint 19 dies", serà la versió 2020 de "Tal qual". Ramírez té previst donar-la per acabada quan dibuixi el moment en què el seu marit va donar negatiu a la Covid i van poder, per fi, abraçar-se.

"Van ser moltes setmanes de monotema, sense contacte físic, Cinquanta dies sense tocar-lo, i costava, perquè quan vius amb la persona que vols, instintivament, vols tocar-la. Dormíem en habitacions separades. Després de quaranta dies dormint en ell, li vaig agafar afecte al sofà", riu l'autor, que no ha rebut crítiques dels" trolls "digitals per mostrar amb "total sinceritat" la seva intimitat.

"Em semblava bé tractar el tema de la Covid donant-li un tint humorístic. No cal tenir-li por a la malaltia, però llegint aquesta història queda clar que no se li pot perdre el respecte. He volgut donar-li un toc de bon rotllo, encara que no era factible sempre, i per això vaig optar per ser sincer, que és una cosa que es nota i que el públic agraeix en aquesta muntanya russa d'emocions", resumeix el dibuixant.