Després de les edicions sobre Madrid, Nova York, París, Roma, Londres i Berlín, la col·lecció de llibres de viatges Tintablanca dedica una obra a Barcelona creada a partir dels textos de Carlos Zanón i les il·lustracions de Lara Costafreda. Zanón i Costafreda comparteixen a 'Tintablanca Barcelona' les seves mirades personals de la capital catalana. L'escriptor explica que ha inclòs una visió des dels barris, que és "frontera" entre "dues cultures i dues llengües"; mentre, la il·lustradora ha introduït en els seus dibuixos alguna referència als refugiats. En una entrevista a l'ACN, Zanón explica que no és una guia de viatges, sinó que la idea és unir a dos creadors perquè donin la seva visió de la seva ciutat.

'Tintablanca Barcelona' s'uneix a la llista de títols que comparteixen la característica d'estar escrites per escriptors i periodistes i il·lustrades per dibuixants i pintors que han viscut en diversos llocs i ofereixen una genuïna visió d'una ciutat. 'Tintablanca' és un llibre de viatges i un quadern de notes. Està elaborat amb un paper art de gran qualitat i enquadernat en tapa dura amb teles de cotó orgànic.

Zanón explica que no són guies de viatges, sinó que la idea és unificar dos creadors perquè donin una visió en aquest cas de Barcelona. "S'han d'explicar coses del lloc, però havia de ser una mirada personal i crear una sensació sobre què és una ciutat". L'escriptor afirma que és un llibre "pel barceloní que li costa d'entendre tot el que no és Barcelona. No és un llibre per a que els turistes tinguin unes ganes boges de passejar per Barcelona, sinó una mirada vers una ciutat que és molt encisadora per si mateixa".

Pel que fa la visió que ofereix de la capital catalana, Zanón explica que parla des dels barris. L'escriptor recorda que quan era petit vivien al Guinardó i quan les seves àvies havien d'anar al centre de la ciutat deien que anaven a Barcelona. "Era un espai mental del qual n'estàvem fora i per això és una mirada des de fora cap endins". També presenta al llibre una visió generacional, explica, de la Barcelona que va conèixer i que ha viscut, que és "frontera" entre "dues cultures i dues llengües, que té una mirada derrotada i pessimista, però també la mirada de qui ve a Barcelona i s'hi troba bé".

Zanón explica que des de l'editorial li van donar "llibertat absoluta" en l'escriptura del llibre. Tot i això, confessa que va escriure un capítol "una mica boig" de la ciutat a partir de lletres de cançons. En un primer moment, Zanón no havia inclòs cap referència a Antoni Gaudí i van decidir amb l'editorial fer un "intercanvi" de "canviar el capítol musical per un Gaudí". D'aquí va sorgir el capítol dedicat a l'arquitecte.

Lara Costafreda

La primera notícia que va rebre la il·lustradora Lara Costafreda del projecte va ser quan va trucar-la l'editor del llibre per explicar-li que publicaven llibres de viatges en un format d'autor i li van fer la proposta d'il·lustrar l'obra dedicada a Barcelona amb text de Zanón. Costafreda confessa la casualitat que li arribés l'oferta precisament quan feia poc s'havia llegit un llibre seu. "Em vaig llegir el text que Zanón va fer per aquest llibre, ens vam trucar un dia i vam compartir quatre sensacions i jo li enviava les il·lustracions i ell sempre em deia que li agradava molt i que endavant", ressalta.

Costafreda destaca que Zanón narra una ciutat que va reconèixer com una història pictòrica però no era la seva Barcelona. La seva elaboració "va ser una forma de redescubrir llocs de la ciutat que no havia visitat mai o que m'eren aliens ", assegura.

La il·lustradora explica que la seva feina era il·lustrar imatges complementàries que donessin suport al que s'explica a la història. "Més que escenes on passin coses, es fa referència a carrers, bars, entorns, passejades i sensacions amb un vincle amb l'arquitectura de la ciutat", indica. La majoria, afegeix, són espais de la ciutat. Costafreda remarca que l'editor va fer èmfasi en que ella il·lustrés la seva Barcelona. "Hi ha alguns espais on hi intentava afegir un plus" al text de Zanón, quan es pregunta si ara s'acull igual que en alguns moments del segle XX. La il·lustradora va incloure, llavors, una imatge del Centre d'Internament d'Estrangers "com una informació que no està directament al llibre i que jo podia aportar aquests matisos que em vinculen més a la meva Barcelona".

Costafreda explica que al llibre s'hi pot descobrir com s'ha fet Barcelona, qui hi viu i que volen dir els noms dels carrers. Hi ha moltes referències històriques i algunes curiositats. Posa com exemple que es relaten detalls del Park Güell i s'explica la seva història o es narra com es van viure els bombardejos de la Guerra Civil. "El llibre t'explica molts detalls", assenyala.

Text