Jordi Pesarrodona (1960) no era, precisament, un desconegut abans del 20 de setembre del 2017. Com a clown, artista, promotor del teatre de carrer i regidor de Cultura a l'Ajuntament de Sant Joan de Vilatorrada, era d'aquelles persones que sempre troben algú a qui saludar. Però aquell dia del final de l'estiu de fa tres anys, va esdevenir una imatge viral quan es va passar una bona estona quiet i amb un nas de pallasso posat al costat dels agents de la Guàrdia Civil que custodiaven l'escorcoll que el cos va realitzar a la seu de la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya. Un llibre que signa la santjoanenca Emma Cachón, i que es presenta avui a la sala de Cal Gallifa, exposa la trajectòria de Pesarrodona abans i després d'una data que li va canviar la vida. El repte de posar per escrit el trajecte biogràfic de Pesarrodona el va entomar l'exllibretera amb la voluntat d'explicar quina persona hi ha al darrere de la icona de l'independentisme pacífic amb el nas de pallasso.

Quin Pesarrodona va trobar abans de posar-se a escriure?

Ell en cap moment va voler imposar una línia de defensa o reivindicativa, em va deixar fer. La meva intenció era donar a conèixer qui hi ha més enllà de la icona del nas de pallasso. El Jordi i la seva família ho han passat malament, han rebut amenaces... i se li estan imputant coses que la gent que el coneix sap que no se li escauen. Estem parlant d'una persona, un artista, que va anar a zones de risc durant la guerra dels Balcans per fer de pallasso i fer riure els nens. Un home així no és el que pinten els informes de la Guàrdia Civil.

Està penedit del que va fer el 20 de setembre del 2017?

No ho crec. Jo no li he demanat, però no crec que se n'hagi penedit. El que li sap greu és el que, des d'aleshores, li ha estat passant a la seva família.

L'interès per la figura de Pesarrodona neix aquell dia. Què hi ha, abans?

L'acció davant de Governació no surt del no-res. Hi haurà gent que no entendrà per què es va estar tres hores allà, amb el nas de pallasso posat. D'on venia allò? Al llibre expliquem que el 2003 va néixer el grup CIRCA a Anglaterra per realitzar protestes pacífiques. Però després de la seva acció no violenta, el Jordi ha patit una resposta repressiva, amb imputacions judicials, amenaces, trucades al seu pare... Coses que no tenen ni cap ni peus.

Està fort, ara?

No ho sé, però, si no ho està, ho sap fer veure. Segur que ha passat moments de davallada, però aguanta el tipus per la família.

Ha esdevingut una de les figures de l'independentisme.

Sempre li dic que és una vedet, una icona de l'activisme independentista pacífic. El coneix tothom, la gent l'atura, li demanen per fer-se una foto... Crec que no és conscient de la repercussió de tot plegat i de com el veu la gent.

També és motiu d'escarni.

Sí, i això és el que més greu li sap. Un dia, va haver de trucar als Mossos perquè hi havia un home que el seguia pel carrer, a Barcelona. Però el que més mal li fa és que hi hagi gent a Sant Joan que l'increpi, sobretot si els coneix.

Deu pensar que potser tot allò no valia la pena?

Doncs no sabria dir-te si, en el fons, i amb moltes cometes, es pot que dir que aquella acció li hagi sortit a compte. No es va entendre, allò que ell va fer, o no es va voler entendre.

Queda gent neutra a qui calgui explicar el que va fer?

En el moment actual, el fet neutre no existeix. Si creus en la democràcia, l'escarni a què s'ha sotmès el Jordi no s'agafa per enlloc.

En quin estadi judicial es troba Pesarrodona?

Li queda un judici pendent per desobediència greu, ja que segons la Guàrdia Civil ell va desobeir les ordres directes dels agents del cos el dia 1 d'octubre del 2017 a l'escola Joncadella de Sant Joan.

Risc de presó?

No, ara ja no. Abans sí, perquè tenia dues causes i la suma de les penes podia dur-lo a la presó. Però una d'aquestes causes va caure perquè el guàrdia civil que va declarar la va desmuntar.

Per contra, poden arribar a sorprendre les bones paraules que Pesarrodona dedica als Mossos d'Esquadra

Ell explica que les dues vegades que va anar a posar una denúncia -l'1 d'octubre i, posteriorment, per les amenaces rebudes- ho va fer amb recança per saber com el rebrien, però el van tractar molt bé, ni una mala paraula. De fet, en el llibre, Pesarrodona diu que el comandament dels Mossos que hi havia a la Joncadella li va dir que havia d'anar a fer-se una revisió i a posar una denúncia pels cops rebuts per part dels agents de la Guàrdia Civil.

Podria haver fet un pas enrere, però està molt implicat en l'activisme independentista.

Segurament, en algun moment va pensar en parar. Però té molta gent al darrere que el segueix. El Jordi de després del 2017 no és el mateix d'abans, perquè molta gent el té com a referent. I per les repercussions de la seva acció: s'ha tornat més previngut en segons quines coses, segueix unes pautes de seguretat que li van recomanar els Mossos, el coneix molta gent, per bé i per mal...

Què han significat, per a ell, les trobades que es fan a l'exterior de Lledoners?

Ell entén que la feina que s'hi fa és un acte de justícia cap als presos, un agraïment pel sacrifici que estan fent. En certa manera, tot això l'ajuda, s'hi troba com peix a l'aigua. Podria haver adoptat un paper secundari? Ell va fer la proposta, va ser qui va començar-ho a moure, coneix l'indret, els artistes del territori.