17 de juliol de 2020
17.07.2020
Regió7

Deborah Feldman ('Unorthodox'): «Vaig escriure amb la pressió de saber que era l'únic que em duria la llibertat»

Columna publica en català la impactant història de la fugida de l'autora de la comunitat ultraortodoxa de Nova York

17.07.2020 | 20:24
L'autora d''Unorthodox', Debora Feldman

'Unorthodox', el llibre de Deborah Feldman en el qual es basa la sèrie homònima de gran èxit a Netflix, arriba a les llibreries en català (Columna) i castellà (Lumen) aquest dijous. Les revelacions de l'autora sobre el seu tràngol fins aconseguir fugir –embarassada- d'una comunitat jueva ultraortodoxa a Nova York han sacsejat milers de lectors des del 2012, quan va publicar la història. Igualment impactant és escoltar Feldman afirmar que si no hagués estat per l'eco de la novel·la no hauria guanyat la custòdia del seu fill, i que per això la va escriure a corre cuita, mentre ultimava la fugida i fins poc després d'aterrar a Berlín, on segueix vivint. Un fill, afegeix, sense el qual no sap si hauria sobreviscut a aquest gran sotrac vital.

"Vaig escriure el llibre amb la pressió de saber que era l'únic que em portaria la llibertat", ha recordat Deborah Feldman aquest dimarts en una roda de premsa virtual amb motiu de la publicació de la seva novel·la en castellà i català. L'autora del llibre 'Unorthodox. L'escandalosa història de com vaig abandonar les meves arrels hassídiques', que enguany ha estat objecte d'una celebrada sèrie de quatre episodis a Netflix, te molt clar que sense l'escàndol i el ressò que va tenir la publicació, poc després d'aterrar a Berlín, la seva família de Nova York hauria acabat obtenint la custòdia del seu bebè.

I està força convençuda que si hagués estat així, potser hagués acabat seguint el camí del suïcidi que, segons explica, han pres altres dones jueves que van tenir menys sort en el seu intent de fugida i supervivència fora d'aquestes comunitats ultra religioses. "El que llavors pensava que era una desavantatge, una càrrega, es va convertir en la meva benedicció. I atribueixo al meu fill haver sobreviscut aquell període", assegura.

Al llibre Feldman relata la seva pròpia història: la d'una jove perduda en el sí d'una comunitat ultraortodoxa, dins la qual ja era en certa manera mal vista perquè la seva mare també n'havia fugit (un cas excepcional, aleshores), i que després de contraure matrimoni i ser pràcticament forçada a quedar-se embarassada, decideix escapar. Però la seva història és també la de la supervivent que ha estat capaç de refer-se d'aquesta sortida d'un món absolutament tancat i començar una nova vida amb la sensació de ser "una closca buida".

Avui ja es compten per "milers" els homes (sobretot –"ho tenen molt més fàcil"-) i dones que abandonen aquestes comunitats, però una dècada enrere no eren més de "40 o 50", recorda l'autora. El sentiment de buidor, soledat i despossessió dels qui ho aconsegueixen, sovint no és fàcil de suportar, explica.

El seu llibre va motivar que altres s'atrevissin a sortir d'aquests entorns. Però Feldman no se'n sent del tot responsable, i prefereix parlar del "fenomen que genera el fenomen". El que sí s'apunta com a mèrit exclusiu és la reacció furiosa que va tenir la comunitat ultraortodoxa arran la publicació de la novel·la. "Vaig creuar una línia, em vaig convertir en el dimoni per ells". Especialment, raona, perquè l'autora del relat era una dona, una figura relegada a funcions reproductives, de treball i cures. "Que una dona parli de la seva intimitat és un gran tabú; d'on jo vinc, és un sacrilegi". Però la fúria dels ultraortodoxos (amb difamacions a la seva persona i la seva família nuclear, i amenaces i pressions als periodistes perquè expliquessin versions contràries, recorda) es va girar una mica contra seva, celebra l'autora. "La gent va començar a dir, per què estan tan enfadats? 'He de llegir aquest llibre!'". Ells mateixos es van adonar després que tota aquella ira havia alimentat l'èxit del llibre, i "n'han après", apunta l'autora.

Les crítiques li han seguit plovent, i s'han revifat amb l'èxit global de la sèrie que explica la seva història. A banda de l'esperable rebuig de les comunitats ultraortodoxes, a l'escriptora l'amoïna la crítica que li arriba des del món jueu en sentit ampli, on creu que també ha generat incomoditat i comentaris que tenen a veure amb un cert acriticisme fruit de la història de persecució i penalitats que acompanya aquesta religió.

Feldman voldria haver trobat més empatia amb el seu cas i el de tantes altres persones dins de la seva pròpia comunitat religiosa. "La ultraortodòxia és un problema per tots nosaltres, com el fonamentalisme; però és també un problema jueu que la nostra comunitat necessita afrontar", defensa. D'altra banda, es mostra molt preocupada per la influència creixent dels ultraortodoxos a Israel. "Han dut el govern a ser menys una democràcia i més una teocràcia, amb lleis bíbliques aplicades amb rang constitucional... Estem davant d'un futur potencial on els ortodoxos poden ser la majoria al govern i dictar la política d'Israel, la qual cosa tindria el seu eco a la resta del mundial", comenta amb consternació.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook