02 de setembre de 2020
02.09.2020
Regió7

Albert Forns: «Els nostres fills i néts podran saber com érem nosaltres gràcies als dietaristes»

El periodista i escriptor publica 'Abans de les cinc som a casa' que va guanyar el 40è Premi BBVA Sant Joan

02.09.2020 | 18:37
El periodista i escriptor Albert Forns

El periodista i escriptor Albert Forns (Granollers, 1982) passejant un diumenge pel mercat de Sant Antoni es va trobar en una parada 13 llibretes, la primera de les quals hi posava Diari 1969-1970; la segona, Diari 1971-1972... Aquest és el punt de partida de la seva novel·la 'Abans de les cinc som a casa' (Edicions 62) que va guanyar el 40è Premi BBVA Sant Joan de literatura catalana i ja ha arribat a les llibreries. Forns reivindica el dietarisme i els seus autors entre les pàgines del llibre: "La gent que escriu diaris són els que estan deixant per escrit com és la nostra vida avui i els nostres fills i els néts podran saber com érem nosaltres gràcies als diaris", afirma.

"La novel·la parteix d'un fet real": Forns va comprar un diumenge al mercat de Sant Antoni 13 diaris d'una persona desconeguda. El periodista confessa que ha escrit diaris tota la vida i que li va sorprendre trobar-se aquests dietaris al mercat de Sant Antoni i es va preguntar qui els havia escrit. "La idea que algú troba uns diaris i els investiga donava per fer una novel·la. És un llibre que comença amb un fet real però després no deixa de ser una novel·la sobre la creació d'un personatge a partir dels seus diaris".

'Abans de les cinc som a casa' reconstrueix la vida d'un barceloní dels anys 70 a partir de la troballa dels seus diaris: com era, quins eren els seus gustos, aficions, manies, relacions... La novel·la, però, no gira només al voltant de descobrir qui era el dietarista, sinó també del fet que uns documents tan personals com aquests arribéssin a les mans de l'autor.

Forns volia que el lector acompanyés el narrador mentre feia descobriments, llibreta a llibreta, en una lectura lineal i cronològica. "Anem avançant a cada llibreta d'aquests diaris i es van descobrint coses del personatge protagonista". Assegura que, de les obres que ha publicat, aquest és el llibre en el qual s'ha "esborrat més", ja que als llibres anteriors va fer més "autoficció". Aquí, en canvi, hi ha un narrador que l'autor s'ha inventat per explicar aquesta història.

A 'Abans de les cinc som a casa' hi ha una trama d'investigació que passa pels antiquaris, les subhastes dels Encants i el negoci de les llibreries de vell. "Volia retratar també el món dels antiquaris i els buida pisos i què passa amb les nostres coses quan ens morim. Volia parlar dels Encants que és un lloc on m'hi he passat moltes hores".

El periodista reconeix que moltes vegades es percep a la persona que escriu diaris com "un aneguet lleig i com el rar de la família". L'autor reivindica aquesta figura: "Ja que estem a favor de la gent que tira fotos perquè les tindrem per la prosperitat, la gent que escriu diaris són els que estan deixant per escrit com és la nostra vida avui".

Admet que és el llibre en el qual ha fet més novel·la històrica. Quan, per exemple, fa referència a que el dietarista anava al Florida, l'autor s'havia d'assegurar que en aquella època existia aquest cinema. "Hi ha hagut molta recerca de buscar diaris i notícies velles. Parlem dels 60 i 70 que no els vaig viure i això m'ha portat més feina de documentació històrica".

Dietarisme

Forns escriu també un dietari personal i n'ha llegit molts, i fins i tot, explica, ha donat classe de dietarisme a biblioteques. "Els hi posava exercicis perquè prenguessin notes i els despertés aquest hàbit. El dietarisme sempre m'ha interessat i ja que vaig trobar aquests diaris volia fer una novel·la que fos el meu homenatge al dietarisme i a la gent que fem dietaris". Al llibre hi té un pes molt important la història del dietarisme i quins són els primers dietaristes de la història.

L'autor tenia la temptació, en un primer moment, de fer un llibre no ficcionat i periodístic, però després, Forns, que es defineix com a novel·lista, va veure clar que havia d'introduir a la història la seva imaginació i fer créixer el personatge principal, que "és un estereotip de la gent d'aquella època, que eren uns vençuts perquè van perdre la guerra i van viure unes dècades de silenci durant la dictadura".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook