La periodista Selena Soro (Barcelona,1991) va guanyar el IX Premi Carlemany per al Foment de la Lectura amb la seva primera novel·la 'Misteris de la boira' (Columna), que ara arriba a les llibreries. Soro ha escrit un llibre sobre "l'amor universal" i va pensar que la millor manera de donar valor a l'amor en la seva novel·la era que aquest fos prohibit per a tothom. "I així va néixer la Terra Fosca on hi ha el tirà Kavega que ha prohibit estimar", ha apuntat. Ha reconegut que és una història amb temes difícils i fins i tot va témer que no fos massa fosca pels adolescents. A 'Misteris de la boira' apareixen temes com la diversitat sexual, el valor de la família i la importància dels records en el moment de construir la identitat.

La novel·la 'Misteris de la boira' s'ambienta a la Terra Fosca, on està prohibit estimar, i l'Ordre Ministerial ha robat el temps de les persones i ha omplert el món de por. Només hi ha una petita esperança: una noia que la germandat dels Arbis va amagar a Mins, un poble ocult entre la boira, perquè algun dia pogués derrotar Kavega, el tirà misteriós de l'Ordre. Kavega "ha desplegat un sistema perquè la gent no pugui estimar i si no se'ls castiga i passen a ser anomenats 'immorals'". L'autora ha apuntat que s'ha inspirat en algunes lleis del franquisme per crear aquest món i les seves prohibicions.

Soro va viure entre muntanyes i sense televisió fins als 15 anys, i va ser a Sort (Pallars Sobirà), on una professora li va encarregar un conte. Aquell relat, 'Un mar de boira', es va convertir anys després en la llavor de 'Misteris de la boira', la seva primera novel·la. Soro ha explicat que fa cinc anys, quan en tenia 25, es va llegir de nou els llibres que la van emocionar d'adolescent. "Soc generació Harry Potter i em va marcar també 'La matèria fosca' de Philip Pullman i els llibres de Michael Ende", apunta. Quan la periodista va llegir una altra vegada els llibres "va sentir les mateixes emocions que quan era petita i al acabar-los" va pensar que també volia emocionar així. "Tenia tantes emocions dins, que volia provocar-ho en altre gent". A partir d'aquí va pensar la historia que volia escriure.

Va començar a escriure la història al 2015 en el seu temps lliure mentre treballava al diari 'Ara'. "Em va passar que em vaig enganxar a la història i 'l'escrivia i m'emocionava". Al 2018, gairebé anava per la meitat de la novel·la i va decidir deixar la feina per dedicar-se un temps per apostar-hi al màxim.

Emocionar

Ha destacat que ella volia emocionar a la gent. "Amb les meves històries vull fer sentir coses a la gent i també m'agradaria fer pensar i que després de llegir el llibre la gent sigui una mica més feliç i que vegin que la diferència és enriquidora per a tothom".

L'autora està preparant ja la segona part de la novel·la.