Empúries (Grup 62) publica aquesta setmana la traducció al català d'El consentiment', obra de Vanessa Springora, que ha commogut la societat francesa aquest 2020. El llibre és un relat en primera persona de la relació que amb 14 anys va mantenir amb l'escriptor Gabriel Matzneff. La història ha servit, de passada, per treure l'autor del seu pedestal de reconeixement social en posar nom a les relacions pedòfiles que ell mateix havia relatat sense pudor en dietaris, ara retirats del mercat arran de l'escàndol. Springora ha viscut el llibre com la "coronació" del procés de superació d'aquella relació i està satisfeta d'haver ofert una altra visió de la biografia de Matzneff, però defensa que la seva obra no s'hauria d'haver "censurat".

En una roda de premsa virtual concedida aquest dilluns, l'autora ha explicat que el llibre no ha estat si no la "coronació" d'un llarg procés per superar el trauma i la desconfiança que va desenvolupar envers els adults després d'haver-se enamorat i mantingut una relació sentimental, sent una adolescent, amb Gabriel Matzneff, que aleshores comptava 50 anys.

L'escriptora i editora Springora va decidir, explica, que una bona manera per desmuntar el prestigi social de l'escriptor seria, precisament, a través de la literatura. Perquè el llibre, diu permet donar un "punt de vista contrari" a la història que el propi autor ha explicat de sí mateix al llarg dels anys a través de diversos dietaris, publicats i elogiats.

Uns dietaris on Matzneff no s'amaga d'haver mantingut diverses relacions sentimentals amb menors de setze anys en països com les Filipines, i que per Springora, si no havien causat escàndol fins ara era només per "l'estatus" privilegiat de certa intel·lectualitat a França. "Són personatges intocables, al marge de la llei, i moltes persones han llegit la seva obra pensant que allò era una semi ficció... Però els personatges dels seus llibres són persones reals, víctimes, i jo amb la novel·la he volgut confirmar que tot allò era ben real", justifica.

Cansada de veure el reconeixement social i els diversos premis que, encara l'any 2013, seguia rebent Matzneff, i quan ella ja s'havia refet per fi del trauma que va suposar-li la relació amb l'escriptor, es va decidir a escriure la història.

Contra la "censura"

Malgrat tot, l'autora no celebra el fet que l'editorial Gallimard decidís retirar tota l'obra de Matzneff arran de la publicació del seu llibre i després que la fiscalia francesa també ha obert investigació per violació contra l'autor. Al contrari, Springora lamenta la decisió, es mostra contrària a qualsevol intent de "censura", i considera que el que caldria haver fet és reeditar l'obra amb nota prèvia o prefaci de l'editor advertint del contingut del text i posant-la en context. L'escriptora considera que els textos de Matzneff són, precisament, la principal prova acusatòria de la seva presumpta pederàstia. L'autora confia que algun editor optarà per aquesta fórmula "aviat".

I anant més enllà, l'autora també ha entrat en el debat sobre la separació entre l'obra i l'artista en casos de denúncia d'abusos de poder i/o sexuals en el món de la creació. Al respecte, defensa distingir entre les obres -de ficció o no- que fan "apologia" d'aquests abusos o vexacions, i les obres "irreprotxables" d'artistes "com Polanski", acusats d'aquest tipus de conductes "al marge" de les seves obres. "No veig perquè s'han de censurar aquests films (o llibres)", opina, una mica a la contra del que professen moviments de denúncia com '#metoo'.