05 de octubre de 2020
05.10.2020
Regió7

Guadalupe Nettel reflexiona sobre la maternitat i la incertesa de la vida a la novel·la «La hija única»

«No se sap què passarà a la vida i com el destí pot canviar d'un moment a un altre», defensa

05.10.2020 | 11:41
Guadalupe Nettel

L'escriptora mexicana Guadalupe Nettel reflexiona sobre la maternitat en la seva novel·la 'La hija única' (Anagrama). L'autora ha explicat que "és una història sobre una mare que està molt il·lusionada i li diuen que la seva filla morirà", i s'ha de sobreposar, i una altra dona a qui comuniquen que el seu nadó naixerà però quedarà en estat vegetal. Un dels temes principals és que "no se sap què passarà a la vida i com el destí pot canviar d'un moment a un altre", i així com aquests personatges s'han adaptat, les persones també s'han d'adaptar "a les vicissituds de la vida". Per a Nettel, això ha de permetre travessar les diferents frustracions que ha portat l'any 2020.

La novel·la enfronta tres maneres de viure la maternitat. Després de complir els vuit mesos d'embaràs, a una d'elles li anuncien que la seva filla no podrà sobreviure al naixement, i el darrer mes de gestació es converteix en una estranya oportunitat. D'altra banda, la seva millor amiga, Laura, reflexiona sobre el seu propi món, però també explica la història de la seva veïna Doris: mare soltera d'una criatura amb problemes.

Nettel ha detallat que el detonant va ser una història real que li va passar a una amiga propera: "Vaig passar amb ella el que va viure durant dos mesos". Tot i que la seva amiga és una persona tímida i reservada, li va semblar bé que aquesta història quedés escrita, i després la novel·la va créixer amb altres relats que van anar arribant: "De sobte, comences a escoltar i trobar històries diferents sobre maternitat".

Normalitat versus anormalitat

Nettel ha destacat que un dels grans temes de la novel·la és també la visibilització de les anomalies en néixer: "Un dels meus temes principals és parlar de la cosa normal versus la cosa anormal", i plantejar què és l'anomalia. Per això ha tret el nas a la natura i ha observat de quines maneres s'hi exerceix la maternitat, tot constatant que les femelles no són les úniques que cuiden els seus fills, sinó que també hi ha mascles "devots de la criança", i ocells que tenen la necessitat de reproduir-se però no de cuidar els seus fills. Igualment ha trobat ocells que s'encarreguen de fills aliens i moltes espècies que es prenen la criança com un assumpte col·lectiu, com els dofins, els elefants i els llops.

Davant d'aquest ampli ventall de maternitats, Nettel ha assegurat: "Volia parlar d'aquesta exigència social que tenim les dones de ser mares perfectes". De fet, l'autora ha criticat la figura de la "mare perfecta" com a icona, que és impossible d'igualar i a més no constitueix l'única manera d'exercir la maternitat, i ha reivindicat: "No existeixen les mares perfectes ni les imperfectes", ja que per a ella tot parteix d'una norma que és absolutament inventada.

A parer seu, "la maternitat és una lliçó d'humilitat i acceptació d'un mateix i dels fills", ha expressat l'autora, que ha advertit també: "Som les mares que podem ser, ni millors ni pitjors", ha afegit.

L'obligació de ser mare i decidir sobre el cos

L'escriptura d'aquesta novel·la ha estat un creixement per a Nettel: "Personalment he aconseguit treure prejudicis que tenia". Igualment, ha defensat que la funció principal d'una dona no és la maternitat, i per tant totes les dones "haurien de tenir el respecte de tota la societat", mentre que ara se'ls recrimina "alguna mena de trauma" en decidir no reproduir-se: "M'ha quedat molt clar l'estigma que hi ha sobre les dones, cada cop més nombroses, que decideixen no ser mares".

Per a ella, les protagonistes de la seva novel·la no prenen cap decisió perquè el sistema sanitari les obliga a dur a terme l'embaràs i no és possible interrompre'l. En aquest sentit, la novel·la és també un manifest pel dret a decidir sobre el mateix cos. A banda, ha criticat: "Em posen de molt mal humor en els feminicidis que en aquest país estem vivint. És una situació de vertadera alarma. Abans eren nou al dia i han pujat a 11", ha lamentat l'escriptora. De fet, ha reconegut que va haver de contenir part d'aquesta ràbia perquè no es "desbordés" durant tota la novel·la.

Altres temes de la novel·la són la relació de mares i fills i les exigències d'una banda i l'altra, així com la "diversitat neurològica" de les persones com a tema poc explorat. De fet, ha valorat la bellesa dels éssers únics, que no s'ajusta als cànons i en la que tots encaixen i cap ésser és igual a l'altre: "És la meva bandera estètica". Davant d'això, Nettel ha defensat la inclusió dins de les societats d'aquestes persones diverses i diferents: "És important veure-les, tenen tot el dret de ser incloses a les escoles, les feines i la societat".

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook