"He viscut amb impotència i angoixa en escoltar les ambulàncies passar cada dos minuts", explica l'escriptor italià Sandro Veronesi sobre aquest 2020, un any que, si s'escau també li ha portat "satisfacció i alegria" per l'èxit collit amb la seva última novel·la, El Colibrí, una història de positivitat.
La novel·la, guardonada amb el premi Strega 2020, màxim reconeixement literari a Itàlia, ara ha estat publicada en castellà per l'editorial Anagrama, amb traducció de Joan Manuel Salmerón, i en català per Periscopi, amb traducció de Pau Vidal.
El Colibrí narra la història de Marco Carrera, un oftalmòleg de Roma a qui de nen la seva mare deia 'colibrí' per la seva baixa estatura, però que també defineix la seva actitud de "mantenir-se en l'aire", amb la qual afronta diversos conflictes vitals.
Veronesi, autor d'obres reconegudes com Caos Calmo o Profecia, explica que El Colibrí ve de la part "més fosca i angoixant" de les seves novel·les dels últims 20 anys, de qüestions que no havia desenvolupat pensant que ja havia explorat prou i que li ha suposat "un esforç de confrontació" amb si mateix.
El novel·lista comenta que aquesta exploració ha suposat "un acte de valentia petit", que, matisa, "no té res a veure amb el valor que estan mostrant sanitaris enfront de la pandèmia, o dels que salven vides a la Mediterrània", tema, aquest últim, del que va redactar recentment un assaig.
"Es tracta més aviat", prossegueix Veronesi, "d'un acte privat", de pescar dins de si mateix, en "un celler rovellat on hi ha acumulats objectes i teranyines", i de trobar així "un sentit de la humanitat que estava amagat", cosa que li ha fet descobrir "una actitud de positivitat" en ell.
D'aquesta manera, explica que en la creació de la seva última novel·la va voler "trencar amb la tirania del temps cronològic, perquè volia que el lector i jo tinguéssim molt present que hi havia un demà", i per això, el relat es llegeix tal com està escrit.
La idea de mantenir l'esperança és una pedra angular de la novel·la, un esperit que Veronesi vol transmetre davant "un moment terrible on tenim la seguretat que demà serà pitjor que avui".
L'escriptor, nascut el 1959 a Florència, es considera "fill dels 70" i amb El Colibrí apel·la a la necessitat de tornar a una època anterior en la qual el benestar arribava a tothom, i considera que la literatura i l'art en general poden contribuir a superar moments difícils i revaloritzar les coses.
Veronesi exemplifica aquesta idea amb la cançó que Bob Dylan va llançar a la meitat del confinament, Murder Most Foul, que per a ell va suposar un cop d'optimisme: "si Bob Dylan és capaç de fer una cançó així ara mateix, per què abandonaré l'esperança de tornar amb els meus fills o néts? ", s'ha preguntat.
El Colibrí, com altres obres anteriors de Veronesi, també parla de "vida, mort, patiment i resiliència", així com d'"amor", un concepte que l'italià concep des de la psicoanàlisi, que creu que substitueix la filosofia en el pensament actual.
"L'amor és la capacitat de reorientar aquella energia vital que havíem posat en algú a qui volíem i que se'ns retorna quan la perdem", defineix l'autor, que afirma que a través de la seva novel·la mostra la importància de "reprendre aquesta força vital i no deixar que mori". EFE
