El cervell t'avisa que ja estàs saciat quan fa vint minuts que estàs menjant. Per tant, «no piquis un tall de llonganissa mentre cuines perquè en voldràs un altre, i un altre... i, és clar, després dinaràs». Ho explica amb saviesa didàtica Assumpció Zueras (1950), coautora de La bona alimentació amb Eva Pio (1958), també manresana i entusiasta dels fogons.

«És important combinar la teoria amb la part pràctica», explica Pio, que va regentar el restaurant La Cantina, a Monistrolet de Rajadell. Per això han escrit aquest llibre, editat per Edicions Selectes Parcir, que dona pautes, consells i receptes per aplicar cada dia.

L'índex dels cinc capítols proporciona la primera pista de les seves intencions: verdures i hortalisses; cereals i llegums; el peix i altres segons plats; la fruita, la fruita seca i les postres; la llet i altres cereals elaborats. I a la primera frase emergeix una expressió que convé no passar per alt: el llibre pretén ser «una guia seriosa». N'hi ha que no ho són? «Fugim de les modes i del consumisme», indiquen: «No es tracta de fer dieta, es tracta de menjar bé».

A la bona alimentació li paren trampes per tot arreu. Algunes de les excuses habituals són llocs comuns com «no tinc temps» o «no en sé, jo, de cuinar». «Si realment vols cuinar», explica Zueras, «has de tenir coses preparades al congelador, com salsa de tomàquet, ceba, samfaina ... que t'ajudaran a fer meravelles, com per exemple una cassoleta de peix».

Només cal fer un pas endavant i atrevir-s'hi. «Dius que no saps distingir el peix blanc del blau? És fàcil: els que tenen la cua amb forma de V són els blaus, i els que la tenen rodoneta són els blancs, i aquests contenen entre un 0 i un 5 % de greix». A més, si al taulell tots els peixos et semblen iguals, «la peixatera estarà encantada de donar-te un cop de mà».

L'alimentació és un tema central de les nostres vides i les autores del llibre estan constatant que cada cop hi ha més gent jove i de 30 anys que hi té interès. «En el llibre aportem unes taules per ajudar a improvisar: indiquem els ingredients de base, els altres ingredients i els condiments. T'han sobrat unes castanyes? Les peles i pots fer una sopa de castanyes i carbassa per llepar-te'n els dits».

Les tres parts d'un plat

«És important que la gent pugui parlar amb les dietistes», adverteix Pio, com una manera de no caure en el parany de la sobreinformació. «Entres a Internet i et trobes amb cada contradicció!», afegeix. A més, la nutrició és ter-reny abonat a les llegendes urbanes i als estudis de no se sap quina universitat que diuen una cosa i demà una altra. «El pa és molt bo», afirma sobre un dels aliments recurrents en les teories de la conspiració de l'obesitat: «Però n'hi ha que no mereixen aquest nom».

Un altre element central del llibre és «el concepte de plat únic», apunta Pio. «No cal menjar tanta carn, però hem de saber menjar la proteïna vegetal. Un plat únic portaria llegum, cereal i ou o peix, per exemple. Cal intentar equilibrar plats i fer una bona proteïna, la meitat vegetal i l'altra animal».

És dolent, doncs, servir-nos dos plats a l'hora de dinar? «Un pot ser d'amanida i el segon de llenties i arròs, així ens protegim de la tendència de fer que el segon plat sigui sempre un tall de pollastre, bistec, llom...», aclareix.

Una de les receptes del llibre és una amanida de cuscús i cigrons: massa calories, no? «Més en té un tall de carn magra», matisa Pio: «No passa res per menjar-ne, però no cal que sigui cada dia», i il·lustra els equilibris amb una fórmula: parteix el plat per la meitat i en una part hi poses verdura; de l'altra meitat, en fas dues parts, en una hi van les fècules, hidrats de carboni, pa... i, en l'altra, la proteïna, ja sigui ou, peix o llegums.

Un altre front obert són les dietes d'aprimament, de les quals «nosaltres fugim», alerten les dietistes: «Hi ha molta gent amb sobrepès que passa gana», rematen. «L'objectiu d'una dieta per aprimar-se és, d'entrada, no perdre més del 10 % del pes, i assegurar el guany, no recuperant els quilos, perquè si tibes la corda no podràs seguir la dieta gaire temps».

Per tot plegat, Zueras i Pio conclouen que l'autèntica dieta és la bona alimentació i l'exercici físic. «No hem fet un llibre per ense-nyar la gent a aprimar-se sinó per menjar bé», i disparen contra sospitosos habituals com la brioixeria, els greixos i els dolços («menja només els que et pots fer a casa»). Alerten dels mals que comporta «anar a comprar sense fer la llista» i dels nesfatos costums horaris que fan que «mengem tard, ens llevem d'hora i sense gana... seria bo conciliar la vida familiar».