Traçant una regressió temporal en l'edat dels seus protagonistes, Alba Sabaté (Manresa, 1962) proposa a Galetes de mel i gingebre revisitar «els grans temes de la vida, aquesta vida en minúscula que és alhora gran perquè és la que vivim tots». Si a Aniversari, els personatges que reflexionaven sobre temes com la vellesa, la memòria, el sexe, la mort i el temps són dos avis, i a L'hotel blanc de la platja hi trobem dos adults en la mitjana edat visquent el sentiment de pèrdua, en la seva darrera novel·la l'autora es posa a la pell de dos adolescents que comparteixen el dolor de l'absència però també la joia vital de la joventut, «quan tens tota la vida per davant».

D'adolescents, Sabaté en sap un munt perquè des del 24 anys els hi ensenya català i literatura -i des de fa uns cursos també cultura audiovisual- a l'institut Salvador Dalí d'El Prat de Llobregat. Ha conegut mil-i-una històries, però precisament per això «m'ha costat molt com a escriptora apropar-me a la joventut», indica.

«Sempre els he tingut molt respecte, són persones com jo, com tu, com nosaltres», comenta l'escriptora nascuda a Manresa però que, amb quatre mesos, es va traslladar a viure a Girona seguint les passes de la família. «L'adolescència és l'època de la primera vegada de moltes coses, de tenir tot el temps al davant, de descobrir el món, però també és una època terrible de dubtes constants i incerteses. I em feia molt respecte saber com tractar aquesta dualitat entre l'alegria espontània i els dubtes, però ara sento que ha estat molt agraït poder parlar del jovent, d'aquesta edat entre els 17 i els 25 anys».

Viure el passat, viure el futur

El duet protagonista de Galetes de mel i gengibre -la dolçor i l'agror en un mateix títol, tal i com explicita Sabaté- són l'Arnau i la Renata, dos joves que comparteixen un dolor i, alhora, l'expectativa del futur. «En la novel·la, es troben dos personatges que arrosseguen una maleta, on hi ha una pèrdua, però intenten fer el que fem tots, viure i intentar trobar la felicitat», apunta l'escriptora, que viu a Barcelona des que va deixar Girona per anar a estudiar a la capital catalana. «Trobo que és molt bonic veure aquesta actitud en el jovent», afegeix Sabaté: «però en la gent gran és més difícil».

Com a professora de literatura, «a vegades defugo la literatura juvenil» i per això Sabaté anima els seus alumnes a penetrar en l'ànima de textos com La metamorfosi de Kafka i el Romeu i Julieta de Shakespeare. Galetes de mel i gingebre no s'inscriu, en cap cas, en l'etiqueta de novel·la per a adolescents; l'autora prefereix dir que és una obra «d'iniciació», «de tirar cap endavant», amb un parell de protagonistes que viuen «aquest moment de desvetllament que és tan bonic».

Mirar endavant

L'escriptora manresana no ignora que els temps canvien. L'Arnau demana a la Renata que li faci fotos vestit de dona, una afició que no té a veure amb una tendència sexual sinó amb un fet que va ocórrer a la seva vida i que el lector descobrirà a la novel·la. «Jo he vist a classe com la presència de nois gais -les noies encara van una mica endarrerides, en això- és molt visible que fa deu anys», explica: «hi ha hagut canvis molts grans en aquesta franja d'edat».

L'un i l'altra, doncs, s'enfronten a les alegries i les dificultats de la vida amb la necessitat de no aturar-se i mirar endavant. La Renata, per exemple, va viure quan tenia cinc anys un fet tràgic que la porta a preguntar-se, ja de jove, si no va ser culpa seva el que li va passar. «Les emocions ens dominen i a un mateix li costa entendre coses que des de fora es veuen d'una altra manera», afegeix Sabaté: «hi ha situacions molt dures, però la vida continua».

En el terreny de la llengua, Sabaté reconeix que «faig servir frases curtes, entretallades, però no he buscat argots ni registres juvenils, ara mateix això em queda lluny, se m'escapa». L'autora, a més, observa que «entre ells poden parlar d'una manera concreta, fer servir segons quines paraules, però quan s'adrecen a un adult ho fan de manera diferent».