La família i el gènere són dos dels temes que han acompanyat a l'escriptora Muriel Villanueva al llarg de la seva trajectòria i que estan molt presents en gran part dels seus llibres. Dos temes, la família i el gènere, que també tenen un gran pes en la seva nova novel·la 'Semiidèntics' (Angle Editorial). Aquesta és la història de dos bessons, l'Ari i l'Aran, que desconeixien la seva existència. Amb la bessonada, l'autora volia fer una metàfora de la complementarietat del masculí i del femení. "La hipòtesi és que tots portem dins una masculinitat i una feminitat que es complementen", explica l'autora en una entrevista amb l'ACN. El llibre es divideix en capítols narrats cadascun des de la perspectiva dels sis personatges.

L'Ari i l'Aran, els dos personatges principals de 'Semiidèntics', lluiten constantment contra una sensació de soledat, buidor i de mancança. Els dos tenen 19 anys i cap d'ells sap que l'altre existeix. L'Ari és una famosa compositora de cançons plenes de ràbia, incomprensió i solitud i l'Aran és un dels ballarins estrella de la Jove Companyia de Dansa de València.

La teoria del bessó solitari va inspirar l'escriptora per aquesta història i és quan en un embaràs múltiple es mor un dels fills. En el cas de 'Semiidèntics', Villanueva reflexiona sobre dos bessons que neixen, però que no sabien de l'existència de l'altra i fan una vida diferent. L'autora trepitja "la teoria sobre persones que sempre van a la recerca d'algú altra que els hi falta amb la complementarietat de què és femení i que masculí".

Per complicar-ho més, afegeix Villanueva, un dels dos personatges, l'Aran, és intersexual i en ell hi conviuen els dos sexes. De fet, per una banda hi ha el personatge més públicament masculí que té un cos intersexual, l'Aran, i el personatge de cos femení que, en canvi, ha decidit tenir una "vida promiscua i andrògina", que és l'Ari.

Villanueva creu que l'interès de la novel·la és que el lector es pot posar en qualsevol dels rols dels personatges: en el rol de la mare adoptant, de la mare que pareix i no assumeix la situació o en el rol de qui perd una mare, una germana i un germà. "És una novel·la sobre la incompletesa i sobre com podríem completar-nos si busquéssim en els nostres orígens". L'autora defensa el dret de cada persona a buscar i trobar els seus orígens i que aquests no li siguin esborrats.

D'entre tots els sis personatges que tenen veu a la novel·la, l'autora se sent més allunyat del Miquel i no perquè sigui un home, aclareix, sinó per la seva situació. "És un personatge molt desconnectat i que de cop les coses li esclaten al damunt", declara. "La meva intenció és que el lector empatitzi amb tots sis i no culpi ningú, però el Miquel és un personatge més construït per mi des de fora, mentre que jo puc ser la Rut, la Manuela, l'Ari, l'Aran i la Blanca".

Admet que el joc de veus que inclou el llibre no era fàcil, però assegura que s'ha sentit còmode fent-ho. Villanueva necessitava que les veus es diferenciessin entre elles i així es mostra en cada capítol.

Família i gènere

Els temes que han recorregut gran part dels llibres escrits per l'autora, siguin per adults o infantils i juvenils, han estat sobretot la família i el gènere. "Són temes que em mouen i em sacsegen". L'autora creu que hi ha una Muriel que és la persona i una que és l'escriptora. "Jo com a persona he fet una feina molt profunda, amb la meva família d'origen, una feina de parella i de sexualitat personal i de posicionament sexual i, a més, he estat mare". Com escriptora, afegeix, vol pensar que ha "madurat molt" i assegura que cada vegada se sent més segura en la forma.

L'escriptora assenyala que a 'Semiidèntics' no hi ha hagut una intenció d'autoficció. "L'autoficció quan hi és en el text és perquè és explícita i és una picada d'ullet al lector i li deixes clar que ets tu", confessa. Villanueva ha tingut la intenció de fer ficció en aquesta història, però això no vol dir que els temes que apareixen a la novel·la no siguin els que li preocupen: "A excepció del Miquel, pràcticament tots els personatges podrien ser jo en gran part, però no perquè sigui autoficció sinó perquè soc l'autora".

Aquesta és una novel·la curta, remarca, i funciona com les seves anteriors obres, 'La gatera' i 'El parèntesi esquerre': "Són contes llargs, funcionen amb la tècnica del contista i no del novel·lista i les escric amb molta direcció. Sense final no tindria direcció per escriure".

Escriptura

L'autora va guanyar a finals de l'any passat el Premi Llibreter 2020 de Literatura Infantil i Juvenil de Literatura Catalana per 'Dunes. Diari d'un altre estiu'. Després de rebre el guardó va admetre: "Ser escriptor és per a mi una carrera de fons i és una tasca àrdua intentar sobreviure d'això".

"Necessito escriure i si per algun motiu no puc fer-ho durant dies emmalalteixo i se m'amarga el caràcter i emocionalment no estic bé", assegura. Pensa que és afortunada per poder dedicar hores a l'escriptura i viure-hi "parcialment". Per una banda se sent afortunada, però per altra banda amb el seu recorregut, els premis i les crítiques que ha tingut, es pregunta per què no només pot viure d'escriure i fer xerrades a escoles i instituts: "De debò he de patir a cada final de mes i fer altres coses a part d'escriure? Normalment la gent que destaca en qualsevol àmbit laboral s'acomoda fàcilment, per què ens costa tant als escriptors?"