El periodista i escriptor Vicenç Villatoro explora "la migració i la identitat" a la novel·la 'La casa dels avis' (Proa), que tanca una de trilogia al voltant d'aquest univers. A la seva nova novel·la explora la història dels avis materns, des de la llar familiar de Canet, fins a la Terrassa obrera i convulsa de la guerra i la postguerra. Així, si a 'L'home que se'n va' (2014) reconstruïa la història del seu avi patern, que emigra des d'un poble de Còrdova a Terrassa, a 'El retorn dels Bassat' (2016), s'endinsava en el retorn dels sefardites a Barcelona després d'haver de marxat al segle XIV. Segons ha explicat Villatoro en roda de premsa, el resultat és una trilogia sobre els que "se'n van, els que tornen i els que es queden".

"El 2007 em plantejo la necessitat de fer una obra narrativa sobre el fet de l'emigració, i d'una manera permanent també m'interessa la identitat", ha precisat Villatoro. A 'La casa dels avis', narra l'epopeia d'una família catalana al llarg de més d'un segle, on es planteja què fa que algú decideixi anar-se'n del lloc on ha viscut sempre i que algú altre vulgui morir allà on va néixer. Es recolza en la història dels seus avis, un manyà i una nuadora, catalanistes i republicans, que van viure l'exaltació de la República, la derrota de la guerra i l'experiència de l'exili, la presó i el silenci del franquisme. Per a Villatoro, aquesta novel·la és el testimoni dels que es queden, i la seva casa és el símbol de la persistència i l'arrelament a la terra.

Segons ha descrit, la història va arribar després de conèixer un barber que quan tenia 14 anys va estar a punt d'emigrar a Terrassa, quan la seva mare el va enxampar a l'autobús per marxar. Després d'aquest relat Villatoro es va plantejar que per parlar de migració era tan important explicar les històries d'aquells que decideixen "anar-se'n, com quedar-se".

La minuciositat i el detall

L'escriptor ha defensat que 'La casa del meu avi' comparteix amb les altres dues la temàtica, el gènere (com a "artefacte narratiu de no-ficció"), i en tercer lloc la llargada", materializada en la minuciositat, el detall i la veritat dels fets.

Un altre tret en comú és que les tres obres expliquen "una història col·lectiva i mundial". Per a ell, hi havia un món abans de la guerra i el conflicte, després es dona "una gran tempesta" que ho destrueix tot", i els que havien viscut abans, han de reconstruir com poden la seva vida després de la tempesta.

Villatoro ha considerat que els tres llibres junts serveixen per explicar el segle XX, una explicació "entre milers possibles", i que també revelen coses de Catalunya "que no s'han explicat". Ha dit que aquesta visió de la història es dona en oposició al mantra de les 200 famílies que suposadament expliquen la història de Catalunya. Enfront d'això, Villatoro ha destacat que les seves novel·les donen una visió de la societat "complexa, travada i rica en relacions".

L'escriptor també ha remarcat que és una trilogia pensada fa 14 anys, de manera "no és una obra de conjuntura", però ha reconegut que la seva realització ha estat "paral·lela" al procés i als esdeveniments polítics a Catalunya. "Tenia la sensació que el que estava escrivint no era sobre què passava, però també era sobre què passava", ha reconegut Villatoro. Per això, ha assenyalat que l'obra també té a veure amb la història de la Catalunya recent.

Aproximació emocional

Villatoro ha alabat el gènere narratiu per aproximar-se a un tema com la mirgació de manera "emocional", des del qual intenta respondre preguntes com per què els migrants marxen, què és l'arrelament, per què una persona vol morir on va néixer, per què vol morir en un lloc diferent.

A parer seu, la narrativa està "molt ben dotada" per respondre aquestes preguntes, mentre que l'assaig està millor dotat per a altres qüestions. Tanmateix, Villatoro ha destacat que l'objectiu de la narrativa no és revelar secrets, sinó "posar llum en un paisatge que té un punt de penombra". De fet, ha assegurat que la trilogia no proposa respostes, sinó preguntes.