L'escriptor Andreu Martín ha explicat que la novel·la 'Ara direu que estic boig' (crims.cat / Editorial Alrevés) significa el seu retorn a una passió que li venia de lluny i és l'afició als textos de l'absurd. Francesc Ascàs, un jove extravagant, intrusiu i diferent, és el protagonista de la novel·la, que pateix una malaltia mental i escolta unes veus i diu coses estranyes. Un dia apareix morta la Blanca Benito, la seva veïna i única amiga, i serà aleshores quan la policia l'acusa d'homicidi, per ser el boig de l'escala.
Martín ha recordat que va estar influït al seu dia per la literatura de Beckett i Ionesco i els textos delirants. Tot i això, ha confessat que també l'avorrien per la falta d'història. En aquest sentit, creu que fer literatura de l'absurd "no ha d'estar renyida en crear una història coherent" i això, ha dit, és el que va fer amb aquesta novel·la amb una protagonista que és dibuixant de còmics.
A Martín, el que li va interessar era la preocupació del personatge per com el veuen des de fora. "Ell s'automargina perquè sap que està marginat i és el rar del barri. Si a més a més, la veïna de baix ha estat assassinada a ell ja li col·loquen a sobre el cartell de sospitós".
El món "delirant" dels còmics tenen un pes molt important a la novel·la, sobretot perquè el seu protagonista forma part d'aquest món com a dibuixant. Ha recordat el còmic underground que publicava 'El Víbora'. "Els dibuixants d''El Víbora' i 'El jueves' es permetien una gran llibertat", ha apuntat. Aquest context "ha estat el brou de cultiu on ha crescut" 'Ara direu que estic boig'.
La novel·la també va evolucionar en el procés d'escriptura. Martín ha indicat que en un primer moment va voler ser molt estudiós i documentar-se molt en psicologia i fer entrevistes per crear "un prototip de malaltia mental". L'escriptor, però, se'n va adonar que feia el que sempre havia dit que no faria mai: "No vull crear personatges de llibre perquè no hi ha ningú que sigui personatge de llibre ni dins de la normalitat ni dins de l'anormalitat. L'ésser humà dins de la ficció ha de ser prou ric per donar totes les opcions possibles". Per això, va evolucionar el personatge de Francesc Ascàs.
"Trencar els límits"
En aquest context, ha explicat que es va trobar amb la contradicció d'intentar fer la seva novel·la més lliure i de tenir moltes limitacions que no el deixaven avançar amb tota la documentació recollida. Un dia va revisar el que tenia escrit i va "trencar els límits" i va decidir que el protagonista seria com a ell li donés la gana.
El personatge, que viu a l'Eixample, es mou per diferents barris de Barcelona i sobretot per uns ambients molt limitats. "Si surt de casa va al bar de baix per esmorzar o se'n va a un altre barri on té el seu editor i amics de còmic". El protagonista, ha assegurat, és que juga a negar el que li passa.
Covid-19
Preguntat per la situació d'emergència sanitària, Martín ha indicat que quan es parla de distanciament social com una forma positiva de lluitar contra el virus li sembla una "animalada": "el que cures a nivell físic, ho fas malbé per un altre cantó. El que falta és imaginació per part dels polítiques que no haurien de perdre de vista les relacions personals ni els diners perquè hi ha gent que s'està arruïnant i botigues que tanquen".
