La jove escriptora Anna Gas (Barcelona, 1996) se submergeix en el món inquietant de les estructures relacionals de la societat actual en l'obra 'El pèndol' (Proa). El qüestionament de la construcció de família -que qualifica de "defectuosa sempre"- o la violència "física o simbòlica" en les relacions de parella o de poder conformen el mosaic literari del volum de debut a la narrativa curta de l'autora, distingida amb el Premi Mercè Rodoreda. Després d'una incursió en la poesia amb la publicació de 'Crossa d'aigua' (Editorial Fonoll), l'escriptora s'endinsa en les "possibilitats d'exploració" de la narrativa per crear escenes, posa en joc personatges i iniciar trames diverses, una "llibertat" que assegura que tenia "ganes de tastar".
La voluntat d'indagar en les "malformacions" de diverses estructures de relació amb l'objectiu de constatar, per exemple, "l'esfondrament de la família heteropatriarcal" són un dels eixos del volum, en què la violència i el cos en són elements "fonamentals". "El cos és estructural als contes", ha explicat en la roda de premsa de presentació del llibre aquest dimecres, com també ho és la violència física o simbòlica.
La imatge d'un dit llescat, unes mans que es moren o una relació sexual basada en l'abús s'imbrinquen metafòricament amb la violència d'un protagonista que va "d'un lloc a l'altre com un pèndol" o d'una persona protegida amb "guants i impermeable" durant una conversa amb una exparella. Uns personatges "obsessius i que desitgen amb molta intensitat", com els defineix l'autora, que els acaba portant a actuar amb una forma ansietat, la "por".
Pels personatges de l'obra, la solució és sovint projectar cap als altres, assenyalar els conflictes "cap a fora" per allunyar-se de la "vertadera font", segons la seva creadora. "Ens expliquen ficcions per evitar mirar-se al mirall. Els contes són un trànsit perllongat per l'embolcall, que els evita arribar al centre, que crema", rebla.
Gas porta a la superfície literària aspectes que són sovint "subtils" i que tenim "interioritzats", conduint els protagonistes al "ridícul, l'absurd o el patètic". "M'ha interessat explorar els camins que agafen diferents caràcters a l'hora d'abordar una cosa tan humana la por, com pinten les cuirasses per tapar les seves vulnerabilitats", ha precisat Gas.
Debut en la narrativa curta i futur en la novel·la
Fins fa dos anys no va reprendre escriptura narrativa després d'una incursió per la poesia, amb la publicació de l'obra Poemes 'Crossa d'aigua' (Editorial Fonoll). La pandèmia li va donar un "temps extra" per acabar un recull que tenia al cap des del 2015, indispensable per a una autora que necessita deixar reposar els seus textos -"quedo esgotada quan acabo"- i no descarta iniciar-se en el món de la novel·la en un futur. "Ja ho veurem, tan de bo", ha explicat.
