Najat El Hachmi narra una «història d'amistat i lluita» feminista a la novel·la «Dilluns ens estimaran»

La novel·la viatja a finals dels anys noranta a un barri de la perifèria barcelonina, on la filla de Muh escriu llistes i més llistes de propòsits i tasques, les coses que farà a partir de dilluns per arribar a ser una nena bona i submisa, per agradar i sentir-se estimada. Però l'estudiosa adolescent no ho aconsegueix per més que s'hi esforça, perquè s'està convertint en una dona i, per a una família d'immigrants marroquins presidida per un pare autoritari i sever, ja només això la fa sospitosa davant la possibilitat de qualsevol desviació mínima, com ara el fet de no portar vel, caminar sola pel carrer —encara que els seus germans més petits ho facin sense donar explicacions— o simplement parlar amb un home.

A la història d'El Hachmi, tot canvia el dia en què coneix una noia un parell d'anys més gran que ella, també filla d'una família marroquina que prové del mateix poble a l'altre costat de l'Estret. Però a diferència de la seva, la família de l'amiga és molt més permissiva i la jove gaudeix de més llibertat, sense els lligams culturals i religiosos de la resta de la comunitat. Estudia en una acadèmia de perruqueria per poder treballar i emancipar-se i s'està traient el permís de conduir. Fins i tot quan coneix un noi, també immigrant marroquí, sembla disposada a triar el seu propi espòs deixant-se guiar pel cor i a no acceptar un matrimoni concertat segons la tradició de la comunitat.

Les dues amigues presenten "un contrast molt gran", perquè una és molt pragmàtica i amb molta força, però no té recursos per entendre el que li està passant, i l'altra, la narradora (amb la qual El Hachmi se sent més identificada) es mou més en el terreny de la literatura i de la cultura, però no té eines per tirar endavant. "No podem quedar-nos només en el refugi de la lectura ni en el de la pròpia acció", ha destacat.

El masclisme, imposat "per totes bandes"

El masclisme és una "realitat" que les dones marroquines viuen i han viscut i que se'ls hi imposa "per totes bandes". Ara bé, ha destacat que una altra cosa és la utilització que es pugui fer d'aquesta realitat per a justificar postulats racistes, "però una cosa no treu l'altra". "La realitat és la què és i el racisme és el que és i el que fa és instrumentalitzar la realitat a través dels seus postulats", ha considerat. Per a El Hachmi no es pot negar la realitat del masclisme per lluitar contra el racisme.

Sobre el títol, 'Dilluns ens estimaran', ha explicat que és el "motor" que fa arrencar la novel·la i que es va repetint a ella mateixa la narradora. Per a ella, és una metàfora amb la qual s'autoenganya pensant que canviarà i es convertirà en una altra perquè aconseguirà obeir les normes que se li dicten des de tants llocs diferents. "Evidentment és una idea molt equivocada perquè no t'estimen en funció de si t'adaptes a les normes, sinó en funció del que ets tu", ha dit l'autora. Per a ella, si t'estimen de debò és perquè "ets com ets", i la protagonista s'enfronta a un procés d'aprenentatge i presa de consciència de la realitat, que li requereix desmuntar la seva visió idealista de les coses.

Sobre la sexualitat, insatisfactòria per als seus personatges, ha assenyalat que una de les coses més difícils de fer avui dia i que no és exclusiva de les noies musulmanes és descobrir quin és el propi desig i allò que es vol en el terreny de la sexualitat. "Hi hauria d'haver un altre nom per descriure coses que passen entre homes i dones i que no són sexualitat, sinó poder", ha suggerit. Per a l'escriptora hi ha un poder de dominació i submissió en les relacions sexuals, i no es dona una relació d'igual, tot i que al mateix temps la submissió "provoca molta excitació".

Tanmateix, ha avisat que "excitació i el plaer no és el mateix" i que cal que moltes dones es desprenguin d'aquesta manera de relacionar-se amb els homes. "Estem a les beceroles de poder conquerir aquest espai que ens ha estat expropiat", ha dit.

Una història de la perifèria

Pel que fa a la seva ubicació en un barri indeterminat de la perifèria, ha explicat que es basa en aquells barris fets arreu fa anys amb construccions "molt precàries" i que determinen molt les persones que hi viuen. Ha assegurat que són zones que coneix bé perquè d'ençà que publica se la convida sovint a donar xerrades en aquests veïnats. "Els he vist a molts llocs pràcticament des que publico, i he connectat amb una realitat molt concreta", ha afirmat.

Per a ella, hi ha una segregació que es produeix de manera espontània perquè a una determinada gent se l'encamina cap a uns determinats barris i sembla impossible que pugui viure a un altre lloc. A parer seu, la segregació urbanística té conseqüències importants sobre la llibertat de les dones perquè aquesta produeix un efecte com d'importació dels mecanismes de control que existeixen en els pobles d'origen. "Els desplaçaments fan que tothom d'un poble se'n van a viure a un mateix barri. Les famílies saben qui és fill i nét d'algú", ha descrit. Això fa que es tornin a repetir els mateixos mecanismes, tot i que també reprodueix les xarxes de suport mutu i solidaritat. Segons ha explicat, és al mateix temps un lloc on hi ha aquests vincles que permeten tenir aquesta ajuda per part de persones properes, i que en el cas de les dones "surt molt car" perquè han d'obeir les normes que es dicten al seu voltant.

Pel que fa al marc temporal, situat a finals del noranta, El Hachmi ha explicat que hi ha molts elements actuals que en el terreny de la creació literària no li resulten gens atractius i que si la situés en el present hauria d'incorporar de la història, com per exemple les xarxes socials i Internet. "Hi ha molts elements molt del present que encara no he digerit literàriament", ha afegit.

Els reptes de la segona persona

L'autora s'ha endinsat en una narració en segona personal, cosa que ha estat una decisió arriscada, però que es deu al fet que va fer diferents provatures i aquesta és la que millor funcionava. Tanmateix, li imposava el repte de mantenir a ratlla la introducció de discursos sobre qualsevol tema. "He intentat controlar-ho molt i que no es convertís en un míting, però evidentment quan parlem en confiança hi ha apareix discurs", ha dit, de manera que quan algú explica el que li passa sempre hi introdueix una part de discurs.

Aquesta novel·la també és el seu debut literari en castellà, en escriure directament la novel·la en aquest idioma, el que ha estat una experiència "molt estimulant" i tot un repte que, primer de tot, l'ha fet aturar-se per a decidir quina havia de ser la seva veu en castellà. A més, ha confessat que aquest exercici l'ha fet sortir de la zona de confort i detectar mecanismes que tenia gairebé "mecanitzats", així com tics que en altres novel·les en català no havia detectat. Ha celebrat que la beca Leonardo que li ha permès dedicar-se a aquesta novel·la li ha donat "molta tranquil·litat" per poder endinsar-se en la seva creació, i que si hi havia un moment per a fer aquest exercici era ara amb aquesta beca, ja que li ha requerit una dedicació gairebé exclusiva.