L'escriptor i divulgador lingüístic Enric Gomà defensa la necessitat d'obrir-se a un català més "espontani i natural" amb les seves pròpies "mutacions" i termes nascuts des de dins al seu nou llibre 'El català tranquil' (Pòrtic). Ha dit que troba a faltar el fet que el català és una llengua expressiva, potent, formada, natural i viscuda. A parer seu, l'obsessió del català a "guanyar respectabilitat" ha fet minvar la idea que és espontani, natural i respectable i que també serveix "per a dir ximpleries". Gomà ha lamentat que hi ha un dèficit "molt gran" en català popular, i ha avisat que lluitar contra el calc i el castellanisme es fa millor donant força a la creativitat que no pas "fossilitzant" l'idioma amb el català dels anys 30.

A l'assaig, Gomà sosté que el català ha evolucionat de manera saludable durant 900 anys sense l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) ni cap acadèmia, però en canvi avui l'actitud dels lingüistes respecte al català sovint és d'un proteccionisme excessivament rígid. Contra això, defensa que cal deixar que la llengua es desenvolupi i creï, i proposa l'acceptació de paraules i expressions vives i expressives com 'enganxina', 'guixeta', 'cumbaià', 'xiruca', 'xarrup' (per sorbet), 'peta' (per porro), així com formes populars com 'àrbit', o expressions com 'al·lucinar mandonguilles', 'bon vespre' o 'estar com un tren'.

Una llengua en transformació

Per a ell, s'hauria de recuperar una mica el català "des de dintre", on hi neixen constantment expressions i noves maneres de dir les coses, sigui per equivocació, error, deformació, tonteria, o bé per mania o hipercorrecció. "Això també és la llengua", considera. Per exemple, 'taquilla' i 'guixeta' coexisteixen i una és un castellanisme i l'altra un gal·licisme. Va passar el mateix amb 'buscar' i 'cercar', que ara conviuen. Ha assenyalat que hi ha parlants que diuen 'finde', que ha evolucionat en 'capde' i és una meravella" i caldria incorporar-ho a la llengua. Contra les actituds més restrictives, el divulgador lingüístic lamenta el refús a la cosa recent o contemporani, per exemple contra expressions juvenils com 'al igual'.

L'autor avisa que la llengua muta, i que les mutacions, si s'acullen, fan sentir els seus parlants "més espontanis i naturals". En aquest cas posa com a exemple 'misto', que va estar vetat en favor de 'llumí'. Per això, aconsella mirar "amb simpatia la riquesa" tot allò que ve de dins, el que, tanmateix, no vol dir obrir la porta als castellanismes. Per a ell, s'han d'acceptar termes nascuts des de dins, com 'pixapins' o 'camacus', en una mirada de la llengua des de la proximitat i l'amenitat.

Segons planteja, hi ha hagut cent anys de normativa que han estat fonamentals, però val la pena mirar què va passar en els 900 anys sense normativa, com el català va mutar i quina influència hi va tenir el castellà, els provençals, el llatí i el francès. "Totes aquestes modificacions van fer el català i també el fan actualment", diu.

Sobre l'IEC, ha recordat que ell mateix ha treballat per a l'àrea de visibilitat fent actes de promoció i que les seves relacions són molt obertes, de manera que demana a l'institut que ajudi a fer com als anys 80, quan es van aprovar casos que "van deixar respirar" els parlants. Per a Gomà, tot i que una paraula que neix no pot estar al diccionari immediatament, sí que ho ha de fer quan fa tres dècades que els parlants la diuen, com 'guai'. De no acceptar-se, avisa, els correctors i els mitjans de comunicació tendeixen a fer-la desaparèixer.

El risc de castellanitzar la llengua

Després del seu llibre 'Control de plagues', on alertava de la necessitat d'aturar els calcs del castellà que minaven el terreny del català, Gomà diu no s'ha d'obrir la porta a tota mena de calcs del castellà i s'ha de vigilar. Segons la seva opinió, gràcies al Termcat, el català compta amb un bon cos de termes científics i específics, però hi ha un dèficit molt gran en el terreny del català natural. "Si no li donem ara força i vigor, no el parlarem", considera. Així, per a ell cal vigilar com evolucionen les paraules, però no durant 30 anys, ja que hi ha el risc que "quedi una llengua de vells o de cadiraires". "Val la pena que sigui la llengua dels informàtics, dels dependents de ferreteria i dels aturats", diu.

La llibertat dels escriptors i creadors

A més a més, defensa que l'ús descriptiu de la llengua hauria de regir el català d'aquells que escriuen amb voluntat d'estil, des de llibres a ràdio, televisió i cinema. Això permetria els creadors d'usar una llengua més rica i complexa que val la pena que estigui present a la ment dels catalans. En aquest sentit lamenta la situació "dels pobres escriptors", que van tenir durant dècades el deure de conservar, polir i enriquir el català, una tasca de la qual ara s'encarreguen més els mitjans de comunicació. D'altra banda, sobre les xarxes socials avisa que Twitter és un gran mitjà de comunicació i un "gran bé" lingüístic en proporcionar molta informació sobre l'ús de la llengua.

Contra els complexos i por de parlar català, assegura: "Sabem molt de català i és més bo del que ens pensem", de manera que no és cap disbarat acostar llengua oral i escrita. En aquest terreny l'escola també té deures: el primer no ser tan normativista. Gomà avisa que entre els alumnes, n'hi ha molts que no són catalanoparlants i que aprenen el català normatiu, però val la pena que rebin també una llengua rica i espontània i "no tan normativitzada a ultrança".