Borja Bagunyà reflexiona sobre «la impossibilitat de veure les coses com són» a la novel·la «Els angles morts»

Quan el seu rival s'emporta la plaça de catedràtic que tant desitjava, el Morella s'adona que necessita una idea per posar-se a escriure i fer avançar la seva carrera estancada. Durant la guàrdia de la Nit de Nadal, la Sesé, la seva dona, ginecòloga, viu una experiència per a la qual no estava preparada. I mentrestant, l'Olof, l'ultranebot arriba a Barcelona per passar-hi uns mesos. Els són els tres grans protagonistes de la novel·la de Burganyà.

Per una banda, l'autor reflexiona sobre la idea de cercar una idea. "Em semblava interessant explorar el límit entre tenir una idea i crear la circumstància saludable per tenir-la, i buscar una idea". El Morella, apunta, és una persona que busca una idea i no la troba perquè està tan pendent de buscar-la que no la té i "no dona espai per tenir-la". Bagunyà creu que això té a veure amb la creació.

L'escriptor explica que el Morella està a la universitat i ha de publicar constantment i sumar punts i això li genera molt d'estrès. Admet que ha construït el personatge del Morella com "l'horror del que mai voldria ser: És un paio mediocre i gris, no té res a dir i és el revers de la meva posició com a escriptor".

Aquesta reflexió sobre la creació l'ha portat al terreny literari. Bagunyà dubta de si té "massa sentit que un creador es demani a si mateix publicar un llibre cada any. Els llibres o les idees surten quan surten i tenen el ritme que tenen; si a aquest procés li vols imposar un ritme dictat pel mercat potser l'estàs adulterant". En aquest sentit, assenyala que l'únic sentit de l'escriptura és "ser un amateur radical i fer-ho per amor", ja que quan es fa per professió arriben altres consideracions "perilloses" com fer "un llibre per guanyar un premi, aspirar a una subvenció o mantenir un públic atent".

Per altra banda, l'autor reflexiona sobre el fet de crear una cosa nova amb la idea de Frankenstein de fons: "Tu quan crees vida o algu nou no ho fas del no-res, sinó a través de pedaços. La idea és que el meu Frankenstein és un bebè deformat, és com una crispeta de carn molt saludable que em servia per parlar sobre què significa una creació".

A l'autor li interessava reflexionar sobre què passava amb els tres personatges principals, el Morella, la Sesé i el nebot quan entren en contacte amb una cosa nova. "No m'interessava tant parlar de la cosa nova en si, com de l'efecte que té la novetat sobre la manera de mirar vella. Mai hi ha una mirada neta, tots carreguem idees, paraules i paisatges imaginaris que fa que quan miris el món vegis unes coses i no unes altres".

En total, han estat uns sis anys de treball. Una de les grans influències per la novel·la és 'Moby Dick' de Herman Melville. El seu autor, explica Bagunyà, va agafar l'estructura de la novel·la d'aventures, però hi va injectar "el tedi amb l'espera i el fracàs i de sobte és molt avorrit i no es fins el final de tot que apareix la balena. Em va fascinar que agafés una forma clàssica i la va deformar fins al límit abans que es trenqués". Això el va connectar, assenyala, amb el bebè deformat d''Els angles morts'.

El llibre està ple de parèntesis i notes al peu. "És una novel·la que comença 100 pàgines abans del que hauria de començar i estructuralment sembla enrevessada". En aquest sentit, diu que moltes de les descripcions del nebot i del Morella estan molt exagerades. "L'exageració com a forma literària és una manera de deformar la realitat. Totes les tries de la novel·la toquen la idea de la deformació i l'exageració".

L'autor

Borja Bagunyà (Barcelona, 1982) és professor de teoria de la literatura a la Universitat de Barcelona, cofundador de l'Escola Bloom i editor de la revista 'Carn de Cap'. Ha publicat els reculls de relats 'Apunts per al retrat d'una ciutat' (Arola, 2004), 'Defensa pròpia' (Proa, 2007, Premi Mercè Rodoreda) i 'Plantes d'interior' (Empúries, 2011), i 'Trapologia' (Ara Llibres, 2018), un assaig escrit a quatre mans amb Max Besora.ar