El Cep i la Nansa publica la primera traducció al català de 'L'esfinx del glaç', la novel·la de Jules Verne publicada l'any 1897 i traduïda ara per l'escriptor Antoni Munné-Jordà. El traductor ha destacat que l'obra és un homenatge de Verne a Edgar Allan Poe i el seu llibre 'Les aventures d'Arthur Gordon Pym' que acaba amb la visió d'una blanca figura gegantina al Pol Sud. Munné-Jordà (Barcelona, 1948) ha manifestat que traduir Verne "és gairebé sempre una obligació, els de la nostra quinta vam començar llegint Verne siguin lectors de ciència ficció, de literatura de viatges o en general". Verne, ha assegurat, és una "referència" i és l'autor que trobaven a totes les col·leccions en la seva infantesa en els seus inicis com a lectors.
L'any 1864 Jules Verne va publicar un assaig sobre Edgar Allan Poe en què, referint-se a la novel·la 'Les aventures d'Arthur Gordon Pym' (1838), que acaba amb la visió d'una blanca figura gegantina al Pol Sud, va escriure: "I la narració és interrompuda d'aquesta manera. Qui la reprendrà mai? Un de més coratjós que jo i més agosarat per a avançar dins el domini de les coses impossibles". 33 tres anys més endavant Verne s'hi va posar i el 1897 va publicar 'L'esfinx del glaç'.
El geòleg nord-americà Jeorling, que enllesteix estudis per les illes que encerclen l'oceà Glacial antàrtic, l'agost de 1839 s'embarca en una goleta a càrrec d'un capità aparentment obsedit a creure que les aventures d'Arthur Gordon Pym prop del Pol Sud, narrades per Poe, van ser reals.
En roda de premsa a Gigamesh, Munné-Jordà ha assenyalat que 'L'esfinx del glaç' té una sèrie d'al·licients. Per una banda, Verne fa un tribut a un autor que ell considerava un mestre com era Edgar Allan Poe i "amb aquesta obra l'honora". La primera novel·la que s'identifica de Verne amb els seus trets característics, ha apuntat, és 'Cinc setmanes amb globus' que es basava en dos contes de Poe.
Amb aquesta novel·la, Verne se'n va al Pol Sud, a l'Antàrtida, en un moment en què aquest lloc era la darrera frontera de la Terra. "Verne havia anat a sota de la Terra, a sota del mar i a la Lluna, però a la Terra hi havia un continent desconegut que era l'Antàrtida i es plantejar seguir a Allan Poe que es va atrevir anar-hi i ell transcendeix a la seva obra".
Munné-Jordà ha dit que Verne era "l'home que es plantejava on podia anar la ciència, difondre-la i explicar tots els invents de la tecnologia i la ciència de la seva època". Per això, parla del submarí i del coet a la Lluna. I en aquest cas, volia "donar una explicacions científiques".
El traductor
L'escriptor Antoni Munné-Jordà ha estat present en la majoria d'iniciatives d'articulació del gènere de la ciència-ficció, com a articulista, compilador, prologuista, editor i autor. Ha dirigit les col·leccions 'Aventures' de Pòrtic; 'Guies de viatge', de La Magrana; '2001', de Pleniluni, i 'Ciència-ficció', de Pagès. Ha fet de corrector editorial des de 1972, i des de 1976 fins a 2012 va ser corrector i redactor de la revista Serra d'Or. És autor de la trilogia de Vilanova, de novel·la fantàstica ambientada a la costa vilanovina.
