El productor musical, pianista, compositor i escriptor Jordi Campoy reflexiona sobre "les pors internes" en la novel·la 'La cantant de fado' (Columna), unes pors que, segons ha dit, les generen les persones i les paralitzen. "Els fantasmes no existeixen excepte els que ens inventem nosaltres mateixos i viuen sempre amb nosaltres", ha assegurat l'autor. La novel·la, que es mou en el terreny del thriller, està protagonitzada per un músic, el Guillem, amb la síndrome de l'impostor. Tots els personatges són de ficció, excepte Celeste Caeiro, qui va ser una destacada activista de la Revolució dels Clavells. Campoy va conèixer-la i entrevistar-la i en desgrana la seva vida. La música i Lisboa són dos personatges més de la història.

El Guillem és pianista de jazz i un compositor de renom que pateix la síndrome de l'impostor, és dels millors pianistes d'Europa, però ell no ho sap, i es troba immers en una sequera creativa que el preocupa. Empès pels consells del seu mànager, se'n va a Lisboa per fer una masterclass que al final no es porta a terme, però decideix quedar-se allí una temporada per compondre un nou àlbum i allà coneix la Rita, una cantant de fado de qui ha vist una actuació en un restaurant de l'Alfama. El Guillem queda colpit per la seva veu i tracta de seguir la seva pista. A partir d'unes fotografies descobertes a l'estudi d'un pintor i d'un quadre misteriós que pertanyia al seu pare, el Guillem reconstrueix uns fets del passat en què la Rita té un paper essencial.

Campoy ha apuntat que 'La cantant de fado' és una novel·la de ficció amb tocs de thriller, amb misteris que es van responent i amb punts de gir. L'autor ha admès que costa molt crear punts de gir i sorprendre al lector, però ha assegurat que "la novel·la té almenys dos o tres punts de gir bastant potents" que van apareixent de mica en mica.

Sobre el protagonista, el Guillem, ha dit que té molta paciència, ho aguanta tot, s'ho menja tot, no s'enfada ni crida mai. El protagonista en la seva adolescència no va tenir l'aprovació del seu pare quan li va dir que es volia dedicar a la música. "Això va minar la seva autoestima, ell era una persona tímida i introvertida i mai se sentia bé amb ell mateix". Un any abans dels fets de la novel·la va patir un accident de cotxe, ell conduïa i un amic seu va morir: "Això el va deixar destrossat i no era culpa seva però se sent culpable". Campoy ha indicat també que a vegades els "més grans se senten com els més petits".

Ha reconegut que és una persona molt insegura i el Guillem es reflecteix en ell en això. "És més que jo en tot, és més alt, més guapo i més bon pianista, però és també molt més tímid, introvertit i insegur. D'alguna manera és el meu alter ego tunejat", ha afegit.

Celeste Caeiro

Tots els personatges són de ficció, excepte la Celeste Caeiro, una anciana veïna del Guillem a Lisboa, que va ser una destacada activista de la Revolució dels Clavells de mitjans dels 70 i va ser la primera dona en distribuir clavells als soldats. Campoy va conèixer-la i entrevistar-la i va decidir incloure-la al llibre. "És el personatge més valent de la història", ha assegurat. Durant la novel·la, va desgranant la seva vida, que ella mateixa li va explicar, i això lliga molt amb el contingut de la novel·la, ha remarcat l'autor.

L'autor

Campoy és productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc. L'any 1999 va començar a treballar a Ten Productions com a productor musical. Des d'aleshores ha participat en la producció de centenars de discos, ha compost diverses cançons per a artistes nacionals i ha adaptat al català desenes de lletres per a El disc de la Marató, de TV3. L'any 2012 va treballar com a pianista al musical 'Cop de Rock' de Dagoll Dagom. Compagina la feina de productor amb la de professor d'harmonia i la d'escriptor. 'La noia del violoncel' (2019) va ser la seva primera novel·la, publicada també per Columna.