L'escriptor Lluís Oliván converteix un vidu acabat de jubilar en el protagonista de la seva nova novel·la, "Vladivostok", una història gens ensucrada sobre la vivència d'un home que, de no haver mort la seva esposa, hauria viatjat en autocaravana fins a aquesta ciutat russa.

Fa anys que en les seves històries Oliván mostra interès per les "mitologies familiars", la paternitat i les relacions entre homes i dones, la qual cosa també ocorre en aquest relat, encara que hi ha alguna que altra sorpresa en la trama.

Publicada per Periscopi en català, en l'obra narra el que li succeeix al Tomàs dos anys després de morir la seva esposa Magda, amb qui planejava un viatge a Vladivostok, i com intenta ressituar-se, ja sigui llegint els llibres que ella va deixar pendents -era una mestra molt aficionada a la literatura-, anant amb bicicleta pels voltants de la urbanització prop de Barcelona en la qual resideix, o quedant amb el seu millor amic, que vol trobar-li una nova parella.

La seva vida canviarà, no obstant això, quan arriba una nova veïna i un fill adolescent i problemàtic a la casa del costat de la seva i acaba establint relació amb ells.

El novel·lista ha comentat que el seu protagonista és algú que viu la seva vida "com un fracàs en molts aspectes, sobretot perquè s'ha adonat del desconeixement que tenia de la seva dona, però també per com ha estat com a pare o fill".

En la línia de personatges engiponats per Philip Roth o el noruec Kjell Askildsen, el Tomàs de "Vladivostok", que també pot veure's com una novel·la de redempció, és un home "que fuig del gregarisme, que mai s'ha sentit còmode en comunitat ni amb el que la societat proposa a la gent gran, com l'amor infantilitzat".

Per tant, el relat pot veure's també com el de la "rebel·lia" d'un home a qui no li interessa "celebrar la vida que la societat li proposa".

De l'obra crida l'atenció la veu narrativa, ja que no deixa d'intervenir, encara que ja ocorria en altres novel·les seves, perquè a Lluís Oliván com a lector li agrada "que em mostrin la tramoia".

Sobre el títol, ha reconegut que li agrada la sonoritat de la ciutat russa i també "la idea que el viatge planificat per Tomàs i la seva dona fos el de creuar tot el continent, passant per ciutats que són literàries o invisibles i que apareixen en títols com 'Miguel Strogoff' o en l'obra d'Italo Calvino".

A més, li serveix de simbolisme per barrejar dos mons, un de geogràfic i un altre, "el que habitaven tan diferents Tomàs i Magda, el que passa amb moltes parelles que fa anys que conviuen sense conèixer-se bé l'un a l'altre".

La primera novel·la que publica a Periscopi, Oliván, que té en el seu haver diversos premis literaris com el Fiter i Rossell o el València de narrativa en castellà, espera continuar en aquest segell barceloní en el qual publiquen alguns dels escriptors que més l'han sorprès en els últims anys, com Joan Benesiu.