El poeta, dramaturg, narrador i traductor Enric Casasses recull a 'Soliloquis de nyigui-nyogui', publicat per Edicions 62, tots els seus poemes narratius i discursius des del 1977 fins ara i d'entre ells dos d'inèdits la 'Novel·la de referències' del 1988 i 'A pes de braços' del 2020, que va escriure en plena pandèmia de la covid-19. Casasses aplega al llibre alguns dels seus textos més decisius, des del fundacional 'La cosa aquella' fins al recentíssim 'A pes de braços'. L'autor ha fixat de nou tots els poemes a partir dels manuscrits originals, i n'ha recuperat fragments i lliçons que havien desaparegut, i alguns d'ells han sortit "alguna correcció".

Al pròleg, Casasses, 52è Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, explica que són els poemes "llargs o llarguets, narratius o quasi", que ha anat escrivint del 1977 fins ara, i ordenats amb l’ordre que els va escriure: "Primer el primer que vaig fer i últim l’últim".

L'escriptor apunta que tots els soliloquis que han reunit al llibre en el seu ordre de composició, ja havien sortit, "de manera una mica o força desordenada", publicats en llibres, excepte 'A pes de braços' i la 'Novel·la de referències', que es publiquen ara per primer cop. Els altres, afegeix, es reediten tots "gairebé" tal com van ser publicats. "I dic gairebé perquè he consultat, quan n’hi ha, els manuscrits, i fatalment els poemes han sofert alguna correcció, no gaires retocs i molt pocs canvis, excepte 'La cosa aquella' i 'Plaça raspall'.

Entre els poemes, com detalla l'editorial, n'hi ha que eren molt difícil de trobar com 'La cosa aquella', 'Sense trofeu', 'Poema en prosa', 'Univers endins', 'Ni cor ni res', 'No plou', 'Si el rei paga per ser rei', 'Text llest', 'Plaça Raspall' i 'Cantat'.