Pedro Zarraluki torna a les llibreries amb 'La curva del olvido'. L'autor barceloní guanyador de nombrosos guardons, entre ells el Nadal, ha publicat una novel·la gairebé una dècada després de la darrera. Ho fa amb una obra que "enfronta dues generacions" i que situa l'acció a l'Eivissa de 1968, on dos amics que superen de llarg la cinquantena van a passar-hi les vacances. Tots dos estan en un moment difícil de les seves vides: un s'acaba de separar de la dona i l'altre s'ha quedat vidu. Els acompanyen les seves filles, que pràcticament s'han criat juntes. Zarraluki ha explicat en roda de premsa que el que més li ha costat és posar-se al cap de dos homes que tenen "tota la vida per darrere" i dues joves que "tenen tota la vida al davant".

Zarraluki ha publicat 'La curva del olvido' (Ediciones Destino) gairebé després de deu anys de treure la seva última novel·la, 'Todo eso que tanto nos gusta', i set des de la seva darrera publicació, 'Te espero dentro', que és un recull de contes. L'autor ha presentat el seu nou llibre aquest divendres al Cafè Salambó de Barcelona –un establiment del qual n'és propietari- i ha detallat que el títol se li va acudir arran d'un article basat en aquest terme de psicologia que explica que cada record té una corba de l'oblit diferent i que alguns perduren i altres s'esborren amb el temps.

La novel·la comença amb l'arribada de dos pares i les seves filles a l'illa d'Eivissa amb un vaixell provinent de Barcelona. L'escriptor ha detallat que ha volgut posar dues generacions de costat i "aprofundir en quines pors, esperances i problemes" tenen a cada generació. "Em va semblar més radical que fossin dos homes i dues dones", ha explicat Zarraluki tot especificant que els dos homes tenen un passat en comú que "els uneix i els desuneix" i que les filles són completament diferents: una és vitalista i molt alegre i l'altra és més tímida i sensible. Segons l'autor, a mesura que avança la història el lector podrà comprendre millor la relació entre els dos amics gràcies als "flaixos" que els transporten al passat i que donen vida a les seves exdones.

L'escriptor barceloní ha situat l'acció a Eivissa perquè és una illa que coneix molt bé, ja que hi va passar gran part de la infància. I, a parer seu, era l'escenari idoni per tancar als quatre personatges en una cala amb un hostal solitari.

Zarraluki ha trigat dos anys i mig a escriure la novel·la i ha explicat que els dos mesos de confinament total, que va passar a Barcelona, li van anar molt bé per donar una bona empenta a l'obra. De fet, ha dit que per ell va ser com una forma d'evasió perquè cada dia podia marxar a Eivissa amb la ment.

En ser preguntat per perquè ha tardat tant temps a escriure una novel·la, l'escriptor ha dit que "la vida és molt ràpida i ell és molt lent". "M'incomoda molt pensar que cada dos o tres anys he de publicar alguna cosa", ha detallat als periodistes. A més ha informat que ja té "un parell d'idees" per escriure la seva pròxima novel·la, però que aquests projectes encara estan "en bolquers".