El físic i periodista Toni Pou reivindica la relació entre la ciència i la literatura a 'Si un dit assenyala la lluna' (Anagrama). "Entendre una idea científica m'ha provocat un plaer semblant al que tinc quan escolto una cançó", assegura l'autor. El llibre, que barreja l'assaig amb la ficció, agafa com a punt de partida la vida de Galileu i el seu telescopi. "Tenia un coneixement molt profund de les tècniques artístiques i això em va cridar l'atenció", confessa Pou sobre el físic italià. Segons l'autor, la literatura "també pot explicar el món de manera interessant, igual que la ciència" i això és el que vol demostrar a 'Si un dit assenyala la lluna'. Amb tot, el text fa una crida a incorporar la imaginació i la creativitat a les ciències.

Pou explica que la idea del llibre va néixer quan fa uns anys va veure un vídeo a Youtube on Italo Calvino argumentava que Galileu era el millor prosista italià de la història. "Per què un home de lletres com Calvino professava tanta admiració literària per un home de ciència com Galileu?", es pregunta Pou. Tot plegat el va portar a emprendre un viatge, primer a Florència, on va visitar la biblioteca i la casa del mateix Galileu; i després al desert xilè d'Atacama, a l'observatori Paranal.

L'escriptor confessa que troba en Galileu "un personatge molt interessant". "Gràcies al seu bagatge artístic va poder canviar el món", detalla. En aquest sentit, Pou assegura que Galileu tenia formació pictòrica i probablement això va ser el que el va ajudar a interpretar el que va veure a través del telescopi quan va mirar al cel. Aquesta és una de les idees que Pou reivindica a 'Si un dit assenyala la lluna'.

Pou explica que el llibre "s'ha anat fent a mesura que s'ha anat escrivint". En aquesta línia, diu que el mateix procés d'escriptura l'ha anat "guiant" en cadascuna de les històries. Pel que fa als protagonistes del llibre, es barregen els personatges històrics reals amb altres de literaris. L'autor explica que això també vol donar un missatge. "Com a éssers humans tant ens pot impactar un fet científic com un de literari", apunta. L'estil de l'escriptura del llibre també incorpora diverses cites, referències i jocs literaris.

Més ciència i menys especialització

"Vivim en una societat que depèn de la ciència i la tecnologia i la majoria de la gent no l'entén", lamenta Pou. En aquesta línia, el físic i periodista critica que el món es divideixi entre els qui es consideren de ciències i els de lletres. "Ens fan triar, i per què hem de triar?", qüestiona. "Hi ha una visió molt més rica que no és excloent amb cap altra visió", opina.

En aquest sentit, considera que cal incorporar el relat a la ciència i critica que s'elimini la filosofia o les assignatures relacionades amb les humanitats als estudis científics. "S'haurien de plantejar graus diferents dins el món científic i no pas tan especialitzats", apunta. "Jo posaria la filosofia a totes les carreres de ciències", afegeix.

L'autor

Toni Pou (El Masnou, 1977) es llicenciat en Física a la Universitat de Barcelona i des d'aleshores s'ha dedicat al periodisme i la divulgació científica des d'una òptica literària. Escriu i col·labora en diversos mitjans de comunicació. El seu primer llibre, 'On el dia dorm amb els ulls oberts' (Anagrama) va guanyar el Premi Godó de Periodisme d'Investigació i Reporterisme i el Premi Prisma al millor llibre de divulgació científica publicat a Espanya.