L'editorial Comanegra reivindica el talent d'Anna Murià (Barcelona, 1904 – Terrassa, 2002) amb la reedició conjunta dels dos únics llibres de contes que va escriure l'escriptora, traductora i periodista catalana. El proper 2 de febrer la col·lecció 'Portàtils' del segell barceloní incorpora 'Sota la pluja', amb els reculls sencers de 'Via de l'est (1946) i 'El País de les Fonts' (1978) i dos contes solts més. Amb la reedició d'aquesta obra tardana (però no darrera) Comanegra la reivindica com una autora "majúscula" de la literatura catalana del segle XX, prolífica i diversa, i atribueix el seu relatiu poc renom al fet d'haver estat "eclipsada" per les figures del seu marit, el poeta Agustí Bartra, i de la seva admirada Mercè Rodoreda.
La publicació dels contes de 'Sota la pluja són' per a l'editorial "una celebració i una responsabilitat a parts iguals". Significativament, el volum, amb edició i pròleg de Mercè Ibarz, presenta l’autora en una col·lecció de contistes -'Portàtils'- que fins avui va de Calders a Tolstoi passant, entre d’altres, per Lispector i Colette. Comanegra la situa d'aquesta manera entre els grans narradors del segle XX.
Aquesta reedicció coincideix amb el vintè aniversari de la seva mort, el 27 de setembre de l'any 2002. Murià va estar vinculada al món de les lletres des de jove, va col·laborar en tota mena de publicacions i va ser nomenada secretària de la Institució de les Lletres Catalanes durant la Guerra Civil.
Marcada per l'exili
Va iniciar la carrera com a escriptora amb la novel·la 'Joana Mas' (1933). Després va publicar dos opuscles, 'La revolució moral' (1934) i 'El 6 d'octubre i el 19 de juliol' (1937), que reflecteixen el seu compromís cívic i polític. Durant la Guerra Civil encara va donar a conèixer una altra novel·la, 'La peixera (1938)'.
La seva vida i la seva carrera van fer un tomb amb l'exili obligat després del conflicte bèl·lic. Murià va marxar a França amb la seva família, i allà, a Roissy-enBrie, va conèixer altres escriptors catalans com Mercè Rodoreda, Pere Calders, Pere Quart, Francesc Trabal i el seu futur company sentimental, el poeta Agustí Bartra. Anys després escaparia a l'Amèrica Llatina, on va establir-se finalment a Mèxic fins al seu retorn a Catalunya l'any 1970.
L'exili llunyà i el vincle amb escriptors i escriptores que després han esdevingut grans noms propis de les lletres catalanes li han restat, al parer de l'editorial Comanegra, el protagonisme que mereix. "Murià ha estat, històricament, una autora eclipsada per dues figures clau en la seva vida: Agustí Bartra i Mercè Rodoreda".
Amb tot, després del seu retorn publicaria bona part de la seva producció, amb diversos assajos, llibres infantils i novel·les, com 'Res no és veritat, Alícia' (1984) i 'Aquest serà el principi' (1986), a més de les 'Cartes a l'Anna Murià de Mercè Rodoreda'. També va exercir ocasionalment el periodisme. L'any 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi i el 1999 va cedir l'arxiu familiar a la ciutat de Terrassa, al Fons Murià i Bartra, que conserva la documentació personal, familiar i de bona part de l'obra intel·lectual d'Anna Murià i del seu marit.
Els contes de Murià
Una bona part de l’antologia —els contes apareguts originalment a 'Via de l’est'— constitueix un retaule protagonitzat pels companys d’exili a Roissy-en-Brie (Mercè Rodoreda, Francesc Trabal, Armand Obiols, Agustí Bartra, ella mateixa...).
Uns contes que no van ser reeditats mai per Murià; només va recuperar el conte que donava títol al llibre, l’últim, que és l’únic que no està protagonitzat per cap company d’exili i l’únic que fa referència a la guerra europea. La segona part de la nostra antologia la va aplegar Murià a finals dels setanta, tornada a Catalunya trenta anys després. S’hi combinen autoficció, exaltació poètica i fins i tot ficció especulativa i d’anticipació, amb una barreja desacomplexada de gèneres.
