Juan Pablo Villalobos (Guadalajara, Mèxic, 1973) publica una nova novel·la "barcelonina", 'Peluquería y letras' (Anagrama), que és un al·legat sobre la felicitat i la vida quotidiana. Establert a la ciutat des de fa molts anys, el guanyador del Premi Herralde de novel·la (2016) amb 'No voy a pedirle a nadie que me crea', presenta una història desacomplexadament divertida sobre el dia a dia –com sempre, amb molt d'autobiogràfica- i sobre com allò mundà pot agafar dimensions inesperades. Villalobos ha explicat aquest dilluns que en la novel·la hi ha un exercici "un punt innocent d'explorar la felicitat en la pròpia escriptura", de buscar la lleugeresa i fugir de la temptació acomodatícia per la seva posició d'autor consolidat.
Villalobos explica que ha escrit aquest llibre contra la idea que la felicitat és "banal, superficial, frívola i sense conflictes" i que, per tant, una literatura "feliç sobre la felicitat" no és bona literatura. "En la frivolitat, la lleugeresa i l'aparent banalitat hi ha profunditat i coses a dir", sosté l'autor mexicà instal·lat a Barcelona des de fa una colla d'anys.
En aquest sentit, confessa la intenció en aquesta novel·la d'explorar la felicitat en la pròpia escriptura: que fos feliç, lleugera i que es llegís amb alegria i gairebé sense adonar-se'n".
Tercera novel·la "barcelonina"
'Peluquería y letras' és la seva tercera novel·la "barcelonina", ambientada a la ciutat on viu amb la seva família des del 2003, i és com les anteriors una obra directa i divertida que parteix d'allò quotidià per imaginar històries que, en ocasions, són delirants. Diu l'autor que el seu propòsit era fer una novel·la "amb trama, on passin coses, que sigui divertida, etc.", sí, però sense necessitat que aquestes fossin grandiloqüents, i encara menys, "estridents".
Narrador protagonista
Breu i autoficcional, tal com Villalobos ha acostumat als seus lectors, l'escriptor desplega el seu humor intel·ligent per descriure les vivències d'un personatge en el seu dia a dia, en una Barcelona "tranquil·la". L'amor, la vida familiar, l'èxit professional, la rutina o el mateix sentit de la literatura en temps convulsos són alguns dels temes que hi van apareixent.
La novel·la està escrita des d'un humor pensat per a riure "plegats", els lectors i l'autor, que ofereix el seu nom, les seves circumstàncies, la seva família com a material narratiu per produir la comèdia". És una invitació a riure junts i a qüestionar la pròpia importància personal i les quotes de poder (com a escriptor).
En el rerefons de l'obra, la voluntat d'"explotació –literària- de la felicitat" i l'intent de reivindicar-la com a material narratiu, desafiant l'autocensura de no poder començar pel "final feliç". Villalobos diu també que s'esforça per "no repetir fórmules" i, insisteix, per no creure's la posició de poder (com a escriptor) que ha anat assolint amb els seus llibres i premis. "Això és un enemic de l'escriptura", defensa.
