L'escriptora Laia Aguilar (Barcelona, 1976) homenatja les maternitats invisibles i no reconegudes a 'Les altres mares' (Columna), una novel·la que trena les històries de tres mares que s'han hagut d'enfrontar al dol perinatal, l'absència d'una mare o fer de ventre de lloguer i el silenci social que comporten. "Dones oblidades i al marge, que se senten mares però que no poden fer el dol perquè no les reconeix ningú", apunta Aguilar en la presentació del llibre. L'obra aborda el tristesa, la nostàlgia, la devastació i la tristesa però amb un "raig d'esperança", fugint del llenguatge edulcorat i de la imatge "irreal" que sovint es ven de la maternitat. Destino publica simultàniament el llibre en castellà ('Las otras madres').

Encapçalat pel poema sobre el desig i l'absència d'Esteve Plantada, 'Blau pur' -del volum 'Troncal'-, 'Les altres mares' comença amb la història de l'Emma, una dona a qui se li mor un fill el vuitè mes de l'embaràs. Es tracta d'una història que va escriure abans de la premiada 'Pluja d'estels' (Destino) inspirada en el cas real d'una amiga. "Esperes vida i et trobes la mort", precisa Aguilar, que reconeix que el que més pesa són els "silencis de la societat cap a temes tabú".

De la invisibilitat social d'aquesta maternitat va néixer la segona història, la de la Jhanet, una jove d'origen bolivià que ha crescut amb la seva àvia perquè la seva mare vivia a Barcelona cuidant els fills d'una parella catalana benestant. Per a ella, la seva mare és una "desconeguda" i sent una "barreja de sentiments". "És una nena rebel amb contradiccions internes que intenta buscar el seu lloc al món, ressituar-se", descriu.

El tercer vèrtex del triangle el forma la Natalka, una jove ucraïnesa amb dificultats econòmiques que fa de ventre de lloguer per necessitat. L'autora de 'Wolfgang' es va inspirar en una notícia que va llegir en un diari i descriu amb aquesta història la situació de criatures tractades "des del punt de vista comercial".

'Les altres mares' aborda de manera tangencial les "desigualtats econòmiques" i "l'estatus social", que permet a determinada gent "permetre les relacions desiguals de poder". Malgrat la duresa de les circumstàncies que narra, l'autora volia transmetre la "tendresa" que tenen les dones per les seves criatures, "l'instint reparador" de tirar endavant. "El teló de fons de l'obra és l'instint de la maternitat, la tendresa, l'amor i l'instint de reparació i això és el que preval", conclou l'escriptora.