Un gos abandonat és un gos desconfiat, però l’Olga Férriz (Manresa, 1970) va tenir la paciència necessària per empatitzar amb l’animal, fer-se’l seu i conviure-hi, tal i com explica en el llibre Quan un àngel et toca amb les seves ales, que es pot adquirir en català i en castellà, al preu de 10 euros. «La Gretta es va morir durant la pandèmia, després de dotze anys, i sentia que no havia fet el dol fins que un dia em vaig posar a escriure els records que tenia al cap», explica l’autora.

«Jo treballava a Sant Esteve Sesrovires i un dia, després d’aparcar, a quarts de sis del matí, vaig notar que darrere meu hi havia un gossa i tres cadells», comenta Férriz. Una trobada inesperada amb un animal que vivia en un bosc proper ple de porcs senglars i caçadors. «Vaig decidir que l’ajudaria i me la quedaria», afegeix.

El llibre, autoeditat després de convèncer-se que el text que havia emergit del fons de l’ànima i la memòria podia interessar altres persones, relata el procés de socialitzar l’animal per tal que «confiés en mi», les tàctiques que van fer servir per poder-lo treure del bosc i dur-lo a Manresa i posa el dit a la nafra d’una praxi nociva malauradament encara vigent com és la d’abandonar els animals.

«La Gretta tenia fòbia als homes, por a les bicicletes, ... un dia, quan vaig aixecar la mà per tocar-la es va espantar», recorda Férriz: «la van abandonar prenyada».

Pas a pas, la manresana, que ja tenia un parell d’exemplars d’alaska malamute, va anar complint les diferents etapes d’apropament a la gossa, un procés necessari si volia endur-se-la a casa. «Cada dia li portava menjar i beure, ho repartia pel bosc, jo m’asseia al terra esperant que vingués a menjar de la meva mà, ... La dieta incloïa pinso que comprava l’Olga, però també arròs, pollastre, mandonguilles, ...

Finalment va arribar e moment de treure-la d’aquell entorn i portar-la a Manresa: fàcil de dir però gens de fer. «Fan falta diners i persones, has de pensar quina serà la millor manera d’aconseguir-ho, vaig parlar amb protectores per deixar-me aconsellar», anota Férriz. Després de vuit mesos de socialització i de guanyar-se la confiança de l’animal, van provar diferents mètodes: «amb la xarxa era impossible perquè la Gretta era molt ràpida i s’escapava, a la gàbia s’hi ficaven tots els animals del bosc menys ella, ...».

La bagenca recorda que mirava des del seu despatx per tenir la situació controlada i, fins i tot, hi havia algun company solidari amb la causa que també hi donava una ullada si ella no hi era. Finalment, però, i després de parlar amb un servei de recuperació d’animals, es va decidir que la millor opció seria un dard amb líquid per adormir la bèstia. «Jo vaig fer d’esquer i, quan va aparèixer la Gretta, van disparar amb la javelina», rememora: «però només li va entrar la meitat del líquid i va tornar al bosc. Érem set o vuit persones, vem fer una batuda, la vem trobar i la vem dur al meu remolc. Tots ens vem abraçar d’alegria».

Tot aquest procés el va viure Férriz en paral·lel a una presa de decisió important per la seva vida: deixar una feina que feia massa temps era «tòxica».

«El primer cop que la vaig veure vaig pensar que la Gretta era un pastor alemany, però un cop rentada li va sortir el pèl roig i em vaig adonar que era una border collie. I els cadells? «No me’ls volia quedar, un se’l va quedar una noia, l’altra un company de la feina i al tercer el va atropellar un camió, malauradament», explica Férriz.

Un cop a casa, la Gretta va conviure amb els altres animals, inclòs un gat. «La gossa va superar el 75 per cent de les seves pors», indica la manresana: «hi ha persones que estimen els animals i que estan disposades a ajudar-los».

El llibre està a la venda a les llibreries Parcir (Manresa), Sense Paraules (Berga) i al quiosc de Sant Joan de Vilatorrada, i la versió en castellà també està disponible a Amazon. Així mateix, durant la Diada de Sant Jordi es podrà adquirir a la parada de Galgos 112 i Seproan Sallent. Les entitats de proteccio dels animals Doggy i Quissos també en tenen. Part dels beneficis de la venda aniran directament a aquestes associacions.