El director de cinema Ricard Reguant (Barcelona, 1953) ha presentat aquest dilluns el llibre ‘Classificada S’ (AppleHead), una novel·la que s’interessa per l’època cinematogràfica del postfranquisme quan va desaparèixer la censura. El volum trasllada en el moment que a la gran pantalla els cossos es van destapar i apostaven per satisfer la curiositat dels espectadors i analitza en primera persona com es van explorar aquests nous gèneres. La novel·la conté fragments d’història social que permet entendre què passava al carrer així com també darrera les càmeres. Ofereix vivències, històries i experiències viscudes per l’autor.
Reguant ha utilitzat noms inventats, per mantenir l’anonimat de persones que no volen recordar que van realitzar aquest tipus de cinema. Però, igualment, pel cineasta és fàcil reconèixer els personatges que apareixen i el seu entorn. Ha reivindicat publicar el treball per donar a conèixer un tipus de cinema que “no es recorda”, ha apuntat que el llibre és “un acte de nostàlgia” i que espera que faci “riure molt”.
“Les anècdotes que explico són absolutament reals”, ha recordat. Reguant ha explicat que en algunes pel·lícules havien de rodar quatre versions d’un mateix pla. Un primer per la censura espanyola, un pels cinemes espanyols, un per la censura italiana i un darrer en versió pornogràfica.
El cinema classificat en categoria ‘S’ va sorgir a l’Estat entre 1977 i 1983 i el nom respon a una categoria administrativa. ‘S’ va anticipar el que posteriorment va ser el cinema pornogràfic ‘X’. Es tractaven de pel·lícules realitzades majoritàriament a Catalunya, rodades de forma ràpida i econòmica. L’autor ha explicat que eren inversions “assequibles” perquè eren un fenomen popular que era un “èxit” a la taquilla.
