Milena Busquets torna a les llibreries aquesta setmana amb 'Les paraules justes' (Amsterdam/Anagrama), un dietari amb un centenar llarg d'entrades breus escrites l'any 2021. L'escriptora barcelonina abandona, sembla que definitivament, el gènere de l'auto-ficció: "Havia arribat tan lluny com podia", explica l'autora de l'èxit 'També això passarà' (2015) i 'Gemma' (2021). No obstant això, el material literari segueix sent ella mateixa en aquest "artefacte" que és un dietari, per res assimilable -diu- a un diari íntim: "Hi ha un esforç de contenció", com ja apunta el títol, i voluntat d'estil, indissociable de tot acte d'escriure, puntualitza. La pandèmia, tan sols una ombra darrere les pinzellades d'un dia a dia "sense trama, com la vida".
"Volia fer literatura amb una cosa que fos el més propera possible a la realitat d'una persona que no viu com una escriptora; això no és un diari d'escriptora", sosté Milena Busquets. Com sigui, l'autora torna a fer-se protagonista del seu nou llibre, però ara lluny de l'auto-ficció de les seves tres novel·les per endinsar-se en el gènere del dietari. I com aleshores, tot el que l'envolta és material "lícit per fer-lo servir".
Busquets explica que va haver de decidir entre agafar el camí de la ficció pura i dura o seguir explorant la literatura del jo. Ho va tenir clar, i va escollir el diari com la fórmula més escaient. "Soc molt conscient que el meu instrument soc jo, no com a escriptora sinó com a persona". I amb aquest convenciment va començar a valorar la possibilitat de publicar el conjunt de "màximes" (aforismes de vida), notes i reflexions del dia a dia que havia escrit al llarg de l'any 2021.
Tot un any explicat a través d'un centenar llarg d'entrades on, per cert, la pandèmia no hi apareix per res. "Tot el relacionat amb la pandèmia ha passat de moda ja. Al principi va semblar un material literari vàlid, però ha quedat demostrat que és caduc; no ho volem ni veure, és curiós", raona, preguntada per aquesta circumstància.
L'escriptora exposa un univers quotidià d'observacions lúcides, encontres atzarosos i frases sòbries. Parla del dia a dia d'una escriptora, dels seus dos fills, de Cadaqués, dels amors, de les visites al psiquiatre, de les amigues, etc.
Exercici de contenció
Són pinzellades de vida amb molta ironia i aparent espontaneïtat. Aparent, perquè ella mateixa remarca que la seva escriptura ha estat "tot el contrari de deixar-se endur". Des del principi, afegeix, hi ha hagut una vocació que fos un artefacte literari. Hi ha selecció i depuració dels textos, per tant. "Si hagués sigut un diari íntim seria molt diferent; descontrolat, descabellat", admet. D'aquí el títol, 'Les paraules justes', i el gran "esforç de contenció" que hi ha esmerçat, entre altres guiada per la premissa que no cal "fer perdre el temps als lectors".
Busquets diu que no s'ha cansat de prendre notes diàries, i aventura que potser vindran noves entregues, més endavant i possiblement en un recull que no serà d'un any sinó d'un període més llarg. Mentrestant, treballa en dos projectes més, és clar, sempre transitant per la literatura del jo.
