Anagrama inaugura el curs literari amb 'Diarios y cuadernos (1941-1995)' de Patricia Highsmith. El volum, publicat per primera vegada ara fa un any als Estats Units amb gran expectació, és un ampli recull dels diaris i quaderns personals de la famosa escriptora, autora de cèlebres novel·les com 'Extraños en un tren', 'Carol' o 'El talento de Mr Ripley'. Són 1.200 pàgines (de les 8.000 originals) amb tota mena d'anotacions escrites al llarg de cinquanta anys i que van aparèixer guardats entre la roba del seu armari. Jorge Herralde admetia aquest dimarts que haver contribuït a la difusió de la seva obra, cosa que ha fet Anagrama publicant les seves novel·les des dels anys 80, és una de les seves més grans satisfaccions com a editor.

Els textos recorren tota la vida de Patricia Highsmith, des dels seus anys d'estudiant i fins a la darrera etapa de la seva vida a Suïssa. Les seves notes personals tenen un gran valor doncs, tal i com l'ha descrit la seva editora Anna von Planta (Diogenes), Highsmith era "com una ostra", una persona extremadament introvertida i reservada.

En canvi, aquests diaris i quaderns personals rebel·len tota la seva personalitat, i contràriament al que es podria pensar, mostren una dona "visceral i descarnada", amb una gran passió per viure i escriure, particularment intensa en la seva joventut, de nou segons la seva editora.

Una descoberta pòstuma

Von Planta s'ha submergit en els 56 volums (amb 18 diaris i 36 quaderns personals) de Highsmith, un total de 8.000 pàgines manuscrites, dels quals n'ha seleccionat unes 1.200. Ella mateixa els va descobrir després de molt pensar i buscar a l'armari dels llençols de l'autora, un cop ella havia traspassat, "com 56 soldadets esperant per ser descoberts". El conjunt contenia algunes notes per a la seva eventual publicació. No havia estat fins poques setmanes abans de morir que Highsmith va informar-la a ella i el seu editor americà que existia aquest material, això sí, sense detallar on el guardava.

Publicació que va ser un esdeveniment literari als Estats Units ara fa un any. El diari 'The New York Times' n'havia anunciat la publicació dos anys abans.

Dins del mateix armari hi van aparèixer també unes desenes de relats breus, la majoria històries sobre noies joves, que ja s'han publicat als Estats Units i el Regne Unit, Alemanya i també aquí.

L'editora no ha negat que les 8.000 pàgines de diaris i anotacions són denses i difícils, "com pujar a l'Everest". Però ha afegit que amb la selecció de 1.200, sense perdre gruix i intensitat, la lectura pot esdevenir més "lleugera" i confia haver encertat a aconseguir que generi en el lector el desig de seguir llegint més i més alhora que va descobrint la personalitat de Highsmith.

D'altra banda, von Planta ha rebel·lat una anècdota de l'escriptora en una de les seves visites a l'Estat de la mà dels seus editors aquí (Anagrama), concretament a Lleida. L'editora ha narrat –encara sorpresa- com Highsmith va fer aquí una cosa que no feia mai: parlar d'ella mateixa i d'allò que estava escrivint. "Potser perquè estimava molt els lectors espanyols i els atribuïa part del seu èxit, ho va fer", ha aventurat.

Estrena a l'estat espanyol

El volum arriba aquest setembre a l'Estat, de la mà d'Anagrama, l'editorial que ha publicat gairebé tota la seva obra des dels anys vuitanta. El fundador i director de l'editorial, Jorge Herralde, ha dit que la de Highsmith és una obra "fonamental" del seu catàleg i només s'ha retret que els seus títols es van començar a publicar "tard" aquí, i que a principis dels anys 80 era encara una desconeguda. Herralde ha manifestat que una de les seves més grans satisfaccions com a editor és la "d'haver contribuït a la difusió de l'obra de l'autora nord-americana a Espanya".

Els diaris i quaderns de Patricia Highsmith recorren tota la seva vida. De la seva època d'estudiant encara al seu país, hi apareixen els seus dubtes juvenils sobre la seva identitat sexual, les nits inacabables al Greenwich Village novaiorquès (anys 50); més tard, els primers indicis de la vocació literària i l'èxit prematur de 'Extraños en un tren', que Hitchock va dur ràpidament al cinema; la seva vida amorosa i la publicació de la novel·la d'amor lèsbic 'El precio de la sal', després retitulada com a 'Carol' (igualment duta a la gran pantalla); fins a la decisió de marxar a Europa, els darrers anys a Suïssa i, també, l'afició a l'alcohol.