El primer secretari del PSC, Salvador Illa, explica al llarg de 320 pàgines com va viure des del capdavant del Ministeri de Salut la gestió per combatre la pandèmia. És un relat en primera persona que repassa els esdeveniments i les decisions que es van anar prenent durant dotze mesos. 'L'any de la pandèmia. De l'estat d'alarma a l'inici de la vacunació' (Editorial Península) arriba a les llibreries aquest dimecres 7 de setembre. Illa conclou que es va actuar, "com a mínim", amb "decència" per fer front a la pitjor crisi sanitària de la història recent. Tot i que explica les discrepàncies amb el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, assenyala que "l'únic desafiament seriós" va arribar del govern de la comunitat de Madrid.

Illa assegura que la prioritat en la gestió va ser "salvar vides" i que la resta es va subordinar a això. I explica que en la "fase inicial" de la pandèmia hi havia una "relació de complicitat" amb els consellers de sanitat de les diferents comunitats autònomes que es va "transcendir" les divisions polítiques.

També explica les discrepàncies amb el llavors president de la Generalitat, Quim Torra, que s'oposava a l'aixecament del confinament reforçat a Catalunya. Segons diu Illa, Torra va assegurar que faria el que estigués a les seves mans per salvar vides i que no l'aturaria res. "Nosaltres també estem salvant vides, president, però no es pot mantenir sine die el confinament estricte. No estic segur d'entendre el que em dius, però et recordo que estem en un context d'estat d'alarma i hi ha decisions que no et corresponen prendre", li va respondre Illa.

Però l'exministre posa especial èmfasi en les dificultats de les relacions amb la comunitat de Madrid i, en aquest àmbit, fa autocrítica. "He pensat una i mil vegades si vam poder fer alguna cosa diferent. Si en algun detall no vam saber generar la suficient confiança amb els nostres interlocutors de Madrid. I segur que és així, i que alguna cosa podíem fer millor. Però no tinc cap dubte que, amb caràcter general, vam actuar correctament fent el que havíem de fer", reflexiona.

No tinc cap dubte que, amb caràcter general, vam actuar correctament fent el que havíem de fer

I acaba concloent que hi ha "un recorregut clar per fer en termes de lleialtat institucional" ja que, segons diu, "s'està més pendent de subratllar el matís de diferència en comptes de ressaltar l'acord en allò important de la decisió".

Una de les polèmiques que es van generar va ser al voltant de la distribució del material per fer front a la pandèmia. Illa entén que hi hagués gent que dubtés que s'hagués respost amb màxima eficiència. Però retreu les crítiques per "càlcul polític". I cita el "doble raser" d'alguna autoritat autonòmica que, segons diu, "denunciava l'arribada de material defectuós distribuït pel Ministeri i callava quan la partida amb material que no complia els estàndards de qualitat era pròpia".

La conversa que el va impulsar a ser candidat

Illa també explica la conversa que va mantenir amb el llavors primer secretari del PSC, Miquel Iceta, en què li va comunicar que li havia plantejat a Pedro Sánchez que valorés la possibilitat que Illa fos el candidat del PSC a les eleccions catalanes "en funció de l'evolució de la pandèmia". El president del govern espanyol no s'hi ha negar però ho va condicionar a l'evolució de la covid i, sobretot, al ritme de la vacunació. "Jo no soc el canvi, Salvador. I tu ho pots ser", li va dir Iceta al llavors ministre de Sanitat.

Quan es va fer públic que seria el candidat del PSC a les eleccions del Parlament, Illa explica que li va "sorprendre" el missatge que li va enviar l'exlíder de Podem, Pablo Iglesias. "Em va sorprendre pel seu grau de sinceritat i afecte. Em va sorprendre i, ho he de dir, em va emocionar el missatge", afegeix.

Tenint en compte que el PSC va guanyar les eleccions catalanes, tot i quedar-se a l'oposició, Illa considera que "l'efecte Illa" no era una invenció. I veu la victòria dels socialistes catalans com un "aval" a la política el govern espanyol en relació a Catalunya "facilitant al president un marge polític ampli per prendre futures decisions".

 Pròleg de Fernando Simón

La cara més visible del Ministeri de Sanitat durant la pandèmia va ser la de Fernando Simón, que es va encarregar de donar les explicacions de la situació en les rodes de premsa diàries. El director del Centre de Coordinació de les Alertes i Emergències Sanitàries va ser escollit com el portaveu davant la crisi i ha estat ara l'encarregat d'escriure el pròleg.

Segons Fernando Simón, el llibre dona les claus per interpretar de "manera objectiva" el que va passar. I afegeix que els lectors també descobriran que no es pot dir dels polítics que "tots són iguals". En aquest sentit, posa en valor que la "major crisi sanitària en un segle" no va aconseguir cessar el llavors ministre de Sanitat, Salvador Illa.