L’escriptora mallorquina Neus Canyelles (Palma, 1966) ha rebut aquest dimecres el premi Lletra d’Or al millor llibre del 2021 per l’obra ‘Autobiografia autoritzada’ (Editorial Empúries). Es tracta d’un relat lúcid sobre el sentit de la memòria i la por a la bogeria. L’escriptora ha reivindicat la memòria i ha considerat que sense ella és “com si no haguessis viscut”. El treball combina una temàtica complexa amb un to irònic i humorístic. Per l’autora, l’ús de la ironia és una “salvació” que li surt sola davant la “tragèdia de la vida” d’on se sent molt “desfasada”. Canyelles ha aplaudit que s’hagi premiat una obra publicada el març de 2021 i que el jurat hagi escollit una autora que no és mediàtica.

Es tracta d’una obra que abraça la resta de treballs de l’autora i presenta una narració autobiogràfica amb un testimoni de la condició humana, de la societat i “l’absurditat” del món. L’obra s’interessa especialment per la salut mental i per la memòria des de la perspectiva del record de la infantesa, una etapa feliç per l’autora.

En roda de premsa, Canyelles ha confessat que se sent allunyada de la realitat. “Surto al carrer i no entenc res”. Ha lamentat que la salut mental sigui una temàtica que ara s’hagi posat “de moda” mediàticament. “Jo en pateixo i he passat uns anys terrorífics. No suporto que ara se’n parli com si fos una cosa que ara està de moda. I un dia passarà i se’n deixarà de parlar”, ha manifestat.

L’autora ha explicat que el treball és un homenatge i un cant a l’alegria i la il·lusió que les persones tenen durant la infantesa. Canyelles s’ha mostrat interessada pels esdeveniments de la vida que no són “tant agradables” i suposen la “pèrdua de l’esperança” que marquen la infantesa.

‘Autobiografia autoritzada’ està dividida en dues parts: l’hivern i l’estiu. L’hivern tracta de qüestions com l’escola i les companyes de classe mentre que l’estiu aborda les estones a la casa del camp. Ha reconegut que són temàtiques universals que moltes persones han viscut. “Són moments on la protagonista es considera plenament feliç amb ganes de fer coses i capaç”, ha detallat. “Uns moments que es trunquen amb l’adolescència”, ha advertit.

La mallorquina ha explicat que una qüestió que li preocupa molt és la possibilitat d’una persona de quedar sola. De fet, l’argument del volum arrenca en un cafè de la Rambla de Barcelona quan l’escriptora veu cada dia una dona curiosa, decrèpita i solitària en qui té por de projectar el seu futur.

Allà comença a recuperar la memòria de la seva lluminosa infantesa: els estius en una casa gran a la serra de Tramuntana i els hiverns a l’escola de la ciutat. Els records del descobriment del món amb la seva germana, la família i les amigues es veuen interromputs, de tant en tant, per imatges de la seva vida de després, que la fereixen i que ella es nega a acceptar.