L’escriptor i historiador Agustí Alcoberro s’endinsa en el mite de les bruixes a Catalunya ‘Judici a una bruixa catalana’ (La Campana). Realitat i ficció es donen la mà en aquesta novel·la que té com a protagonistes dos personatges de ficció, Anna Boixadors, acusada de bruixeria, i Esteve Prats, un home que té un deute pendent amb ella. De la protagonista, Anna Boixadors, Alcoberro assenyala que es tracta d’un personatge que recull ingredients i elements de persones reals que va estudiar. L’autor indica que el judici a aquesta bruixa podria retratar el procés que van patir “més d’un miler de dones al segle XVII”. Un llibre que, com explica l’autor, tracta sobre la intolerància

Alcoberro destaca que aquesta és una obra que sorgeix després de les primeres recerques va fer a finals dels 80 sobre la cacera de bruixes. “Em va sorprendre la quantitat de processos judicials que hi va haver a Catalunya i que havien estat poc estudiats”.

El llibre té dos grans protagonistes. Per una banda, l’Anna Boixadors, una dona gran, que viu al marge d'una comunitat que la condemna a mort per la seva suposada condició de bruixa. Com explica l’autor és un personatge que “recull ingredients i elements de persones reals que va estudiar”. I, per altra banda, un home que té un deute pendent amb ella, que es diu Esteve Prats i que quan era petit, Boixadors li va salvar la vida. “És un deute que el segueix marcant i que el fa entrar en contradiccions i conflictes quan ella és acusada per una part de la comunitat d’haver estat bruixa”.

Aquesta és una novel·la que no està basada en episodis concrets reals, insisteix l’escriptor, però “busca la versemblança i veritat en un sentit ampli. A vegades és més fàcil ordenar la realitat des de la construcció d’una ficció”, remarca. L’objectiu, diu, “no era fer una descripció literària d’un fet històric, sinó construir un conflicte entre una persona que es diu Esteve Prats i l’Anna Boixadors, que la gent estigmatitza i la considera perillosa”.

Alcoberro apunta que la gent encara té la idea que la cacera de bruixes va ser propi de l’Edat Mitjana i que la Inquisició hi va jugar un paper clau. “La cacera arreu d’Europa es va donar a partir del segle XV i a Catalunya va tenir una gran importància entre 1614 i 1622”. Un període que, com declara, va estar marcat pels fenòmens atmosfèrics extrems com inundacions i pedregades que va patir el país. La gent, explica l’autor, “ho atribuïa als poders sobrenaturals que el dimoni havia atorgat a les bruixes”.

Catalunya va patir una gran llevantada que va iniciar-se l’1 de novembre de 1617 i que es va prolongar durant dies i va deixar moltes destrosses. “Els episodis més virulents de cacera de bruixa van ser en els anys immediats d’aquest fenomen”, afegeix.

Així mateix, detalla, els processos judicials que es van dur a terme “eren en portats per tribunals civils i locals que actuaven considerant que les bruixes eren acusades de dos crims: matar a nens, persones grans i animals i ser causants dels temporals”.

Intolerància

Alcoberro manifesta que “qualsevol anàlisi sobre la cacera de bruixes ha d’insistir en com una població terroritzada, que se l’ha convençut d’un determinat relat terrible, pot arribar a actuar amb absoluta crueltat i menyspreu cap a la llibertat i la vida de les altres persones”. Per això, detalla que aquest és “un relat sobre la intolerància i des d’aquest punt de vista la cacera de bruixes i l’estigmatització de determinats col·lectius ens porta a parlar de l’origen dels règims totalitaris”.

L’autor

Alcoberro és professor d’Història Moderna i vicerector de la Universitat de Barcelona i un dels grans especialistes en la guerra de Successió. Ha estat director del Museu d’Història de Catalunya i ha escrit nombrosos assajos sobre la història de Catalunya i la novel·la ‘Retrat de Carme en penombra’, Premi Sant Jordi 1988.