Feliu Formosa: "Bàsicament soc traductor. La meva poesia és un subproducte de la traducció"

El poeta, dramaturg i traductor acaba de publicar un volum amb textos escrits entre el 1969 i el 2001

Feliu Formosa consulta el seu darrer llibre, 'El Gest i la Paraula' (Viena Edicions)

Feliu Formosa consulta el seu darrer llibre, 'El Gest i la Paraula' (Viena Edicions) / ACN/Mar Martí

Mar Martí (ACN)

Feliu Formosa (Sabadell, 1934) acaba de publicar 'El gest i la paraula. Assaig 1969-2001', un volum que comprèn textos i reflexions sobre el món del teatre, la poesia i la traducció. Fa dues dècades que Formosa tenia a punt la selecció dels documents, però havien quedat guardats en uns "disquets" que ara ordenant els seus llibres i arxius personals de Barcelona han pogut "recuperar", explica ell mateix en una entrevista amb l'ACN. Formosa es defineix com a tractor i assegura que la seva poesia és un "subproducte de la traducció". "Quan tradueixes maneges molt l'idioma i la llengua", conclou. Amb 88 anys assegura que té la mort present: "Em queda poc temps, però estic bé de salut, i haig de pensar-hi i no pensar-hi".

'El gest i la paraula. Assaig 1969-2001' és un volum que comprèn diferents textos de Formosa que giren al voltant dels tres grans camps en els quals ha basat la seva tasca intel·lectual i professional: el teatre, la poesia i la traducció. Es tracta de reflexions al voltant de les figures de Joan Vinyoli, Agustí Bartra, Thomas Mann i Bertolt Brecht, entre d'altres, que han marcat la seva extensa carrera. No descarta que es pugui fer un nou volum amb textos a partir del 2021.

En una entrevista amb l'ACN, Formosa assegura que es considera, sobretot, un traductor -ha traduït més de 125 títols- i que la poesia li va venir després. "Jo sempre he traduït i, tot fent traduccions, de tant en tant he fet poesia", admet. "Vinyoli deia que la poesia és un subproducte de la vida. Doncs, en el meu mas, la poesia és un subproducte de la traducció, ja que quan tradueixes meneges molt l'idioma i la llengua", exposa. 

Als seus 88 anys, Formosa no pensa en deixar de treballar: "Al matí tradueixo una mica o llegeixo i a la tarda tradueixo un parell d'hores, de cinc a set aproximadament". Té a punt la traducció de l'antologia de la poeta jueva Rose Ausländer, que sortirà publicada a mitjans de febrer i es troba immers en la traducció de l'obra d'un altre poeta, en aquest cas l'alemany Heinrich Heine.

La mort, cada cop més a prop

Formosa va haver de passar-se dos mesos a una residència aquest estiu després d'haver-se operat. Defineix aquella estada com un "viatge a la tenebra". "El dia que vaig entrar-hi vaig pensar: aquí m'hi haig de quedar?", recorda Formosa, que explica que era l'única persona que treballava. "La majoria de gent estava asseguda a una butaca sense parlar i semblaven fora de combat", explica. Amb tot, admet que aquesta experiència també li ha servit i celebra que hagi pogut tornar a la seva "vida normal". Sobre la mort, assegura que hi pensa. "Tinc 88 anys i em queda poc temps, en principi", admet. Tot i això, celebra que està bé de salut.

Més de 5.000 llibres i arxius personals

Formosa ha començat a "buidar" el material que guarda al seu pis de Barcelona on hi té més de 5.000 llibres i arxius personals. En aquest sentit, explica que donarà els arxius personals a la Biblioteca de Catalunya i encara està estudiant què fer amb els llibres: "Potser una part pot anar a alguna biblioteca pública, però els llibres ja no interessen". A més, també donarà una seixantena de llibres sobre Shakespeare a l'Institut del Teatre, on va ser professor durant molts anys.

Preocupació per l'ús social del català

Formosa també ha reflexionat sobre la salut del català, assegurant que allò que preocupa és el seu "ús social". El poeta i traductor diu que es dona un fenomen "curiós" i és que considera que "el català és molt usat per tota la gent que treballa al món intel·lectual; hi ha molts novel·listes, dramaturgs joves, poetes, editorials....". "Això, però, és el món cultural però després hi ha tota la utilització del català dins de la societat i això és el que preocupa", lamenta Formosa, que, malgrat tot, veu difícil que es perdi: "Ja s'hauria pogut perdre moltes vegades perquè els atacs han estat terribles".