Andreu Martín retrata la Barcelona dels espies de la Primera Guerra Mundial a ‘La quarta noia per l’esquerra’

La novel·la s’ambienta principalment al Paral·lel del 1917

L'autor de 'La quarta noia per l'esquerra', Andreu Martín, a la llibreria Obaga

L'autor de 'La quarta noia per l'esquerra', Andreu Martín, a la llibreria Obaga / acn/Pere Francesch

Pere Francesch (acn)

L’escriptor Andreu Martín retrata la ciutat de Barcelona dels espies de la Primera Guerra Mundial en la seva nova novel·la ‘La quarta noia per l’esquerra’ (Clandestina de la col·lecció Crims.cat). Una història ambientada principalment al Paral·lel i a El Molino de l’any 1917 en una Barcelona que, com ha indicat l’autor, “era la capital d’espies de tot el món”. En aquest context, arriba a la capital catalana l’Amadeu, un noi de pagès que busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. La novel·la també surt en castellà de la mà de l’editorial Alrevés amb el títol ‘La cuarta chica por la izquierda’.

La història se situa durant la Primera Guerra Mundial amb les grans ciutats europees lluitant. Barcelona té la condició de territori neutral però a la ciutat hi ha ports que poden servir per proveir il·legalment de combustible i queviures, amb el suport de les autoritats locals.

Al centre d’aquesta Barcelona hi arriba l’Amadeu, un noi de pagès que acaba de sortir del seminari i busca una ballarina amb qui el seu pare havia viscut una estranya aventura. Només en té una pista i és la quarta noia per l’esquerra d’una fotografia que guarda a la butxaca de la jaqueta. De seguida descobreix que es diu Amanda Rogent i que s’exhibeix al Moulin Rouge barceloní.

Martín ha manifestat que és una història d’espionatges ambientada en l’època en què Barcelona era “la capital d’espies de tot el món”. De fet, l’autor volia escriure una novel·la d’espionatges i aquella Barcelona del 1917, ha indicat, era el marc ideal per fer-ho.

Ha manifestat que el món de l’espionatge “juga a mentir per aconseguir veritats i en aquest món actual de les ‘fake news’ era la novel·la més adient”. Fins i tot, ha afegit, la història d’amor que apareix a la novel·la també és una espècie de fake new. L’escriptor ha afirmat que jutja “un món en el qual no es tracta tant del que un creu, sinó de pensar què és possible i què no ho és”.

La història se situa al Paral·lel de Barcelona. “He recreat aquell lloc mític que se’n parla molt i es recrea poc”. En aquest sentit, ha indicat que és la història de l’Amadeu, que arriba a Barcelona i no coneix res d’una ciutat carregada “de mentides i mitges veritats i de paradoxes que es vivien en aquell moment”.

L’autor ha indicat que a la novel·la parla de la Barcelona del passat que li agrada, a diferència, ha apuntat, de l’actual. “Aquella Barcelona de l’Eixample, dels xamfrans, dels carrers amples i de quatre carrils perquè els cotxes hi circulessin, tot això s’està destruint”, ha declarat.

Submarins alemanys

A més del Paral·lel de principis de segle, l’autor ha destacat que es va documentar especialment pel que fa el món de l’espionatge durant la Primera Guerra Mundial sobretot en relació amb el submarins alemanys ubicats per tot el Mediterrani. “Em vaig inventar una base secreta alemanya de submarins a la Costa Brava i un cop inventada, vaig descobrir que van existir-hi diverses bases. He descobert un conte de Josep Pla en el qual queda clar que ell va estar dins d’un d’aquests submarins alemanys”.

L’escriptor ha afirmat que ‘La quarta noia per l’esquerra’ és diferent del que ha fet fins ara. “Només es podria comparar amb ‘Cabaret Pompeia’ que estava carregada d’informació”, ha afegit.

TEMES